La impol·luta pri­mera fase –va ser un dels qua­tre imba­tuts (6-0) i amb +119 de dife­ren­cial de punts– li va ser­vir, a l’Spar City­lift, per estal­viar-se la pri­mera eli­mi­natòria i tenir un calen­dari més des­car­re­gat en el tram ini­cial del gener. Però a par­tir d’ara, arriba l’hora de la veri­tat. Torna la com­pe­tició euro­pea i ho fa en la fase deci­siva, en què qual­se­vol badada o mal dia pot abo­car-lo a l’eli­mi­nació. La pre­tensió giro­nina aquest curs és arri­bar lluny –si és pos­si­ble, superar la bar­rera de quarts de la pas­sada edició–, però cal anar pas a pas. I el pri­mer escull a superar és l’MBA Mos­cou. No és cap dels pei­xos gros­sos del bàsquet rus, però la seva com­pe­ti­ti­vi­tat diu­menge a la pista del Dinamo de Kursk –der­rota per 73-70, tot i que no hi era Bre­anna Stewart en les de Mon­delo per des­cans– no és pas per pas­sar-la per alt.

L’expe­dició giro­nina va mar­xar ahir cap a Mos­cou reforçada per la dinàmica de resul­tats –des de la der­rota a la Seu d’Urgell del 3 de novem­bre, 15 victòries entre Lliga Feme­nina i Europa– i amb la volun­tat de tor­nar amb un bon resul­tat, que li encar­rili una eli­mi­natòria que es tan­carà a Fon­ta­jau dime­cres que ve. Lle­vat de Leia Don­gue –no pot jugar en l’Euro­copa, ja que una coto­nou ocupa plaça d’extra­co­mu­nitària a Europa i els dos llocs els ocu­pen Hamp­ton i Col­hado–, Èric Surís té a dis­po­sició tota la plan­ti­lla. També Shay Murphy i Laia Palau: “Els ser­veis mèdics ens van reco­ma­nar repòs [per a la Shay] per la con­tusió que arros­se­gava del par­tit a Sant Adrià i arriba bé a la cita. També espe­rem que la Laia ens pugui aju­dar, tot i que no està recu­pe­rada del seu procés víric [grip amb febre alta].” Con­tra el València, la base va sal­tar a la pista mal­grat estar visi­ble­ment min­vada.