L’ofici de sobreviure
Derrota de l’Spar Citylift, que torna de Moscou amb dos punts per remuntar dimecres a Fontajau
Laia Palau té l’últim tir per guanyar, però l’encert rus de lluny al segon i tercer quarts (9/14), permet a l’MBA dur el partit al seu terreny
El triple que va tenir Laia Palau, en l’últim segon i després del servei de banda pel temps mort d’Èric Surís, hauria evitat la primera taca en l’expedient continental d’aquest curs per a l’Spar Citylift. Només això, perquè l’Uni en farà prou, dimecres que ve a Fontajau, amb un partit normal i corrent per superar l’eliminatòria de 16 i deixar la derrota d’ahir contra l’MBA rus en una anècdota.
No agrada perdre, per descomptat; però, mirat amb perspectiva, millor que sigui en un escenari en què fins i tot l’empat era vàlid –s’haurien refrescat els antecedents en l’imaginari col·lectiu de les finals en la Korac dels 90 (Virtus Roma i Alba Berlín van guanyar amb empats en l’anada)– que en escenaris de no retorn. L’any passat mateix, els 5 punts amb l’Olympiacòs (65-60 en l’emboscada al Pireu) es van esfumar en el primer quart de la tornada (26-8 i 89-62 final) amb la defensa i la transició de les gironines; el que ha permès a les d’Èric Surís ser líders en la lliga i plantar-se a hores d’ara amb la pilota a la mà i un tir guanyador.
Se sabia que les russes basaven el seu joc en el triple. I va ser quan van tenir encert en aquest apartat –9/14 entre el segon i el tercer quart– que el partit va ser blanc (45-34), en un gèlid recinte que, com el joc de l’Spar Citylift, no s’assemblarà a l’escenari esperat d’aquí a sis dies. L’Uni va sobreviure als triples i a l’arbitratge FIBA, un dels factors que pot explicar el 17/47 de dos gironí. Un altre, gens menor, l’estat de salut de l’equip d’Èric Surís: l’últim triple el tira Laia, que diumenge contra el València en la lliga deambulava pel parquet. Com Rosó ahir, desencaixada.
Principi i final
Els 16 punts en 16 minuts de Keisha Hampton abans del descans van ser el fil conductor de l’Spar Citylift en la primera meitat. La nord-americana va fer el 0-2 des del 4,60 m i el 4-7 (3’) amb el primer triple del partit, al límit de la possessió. També el segon va ser gironí: 6-12 Núria (5:29), per establir un marge que es mantenia per la rotació catalana –6 punts d’Oma, en porta enrere (14-19), tir lliure (16-21) i en un un contra un d’esquena al cèrcol (16-23)– i, és clar, l’1/10 triples rus en el primer quart. Perquè en el segon es va girar la truita, amb el 5/8 triples de l’MBA. L’Uni va fer la primera acció, també de tres, amb triple de Laia a 5:45 per al descans (22-26). Dos triples seguits de Kaitukova van donar el primer avantatge a les locals (32-28) i Plisova establia la màxima russa en 5 també de 6,75 m (35-30). Llavors, amb bones defenses –recuperacions de Núria–, Hampton va fer 7 punts en el parcial gironí de 0-9 (35-39), que trencaria Leshkovtseva a mig minut per a la mitja part.
Sapova (40-39) i Hampton (42-44) entraven en l’intercanvi de triples a l’inici del tercer quart. Però la 24 va fer la tercera falta a 7:10 i, la quarta, a 3:05; un fet que condicionava la rotació de Surís, que seguia tenint Oma (44-48, empat a 50 d’ofensiu i 58-57 en la seva segona porta enrere de la tarda) com a destacada. Sí que va aparèixer Murphy, amb dos triples en l’últim quart. 61-60 i empat a 63 després d’un temps mort (5:29). I si Hampton havia donat el primer avantatge a l’Uni, també li va donar l’últim: 63-65 d’entrada a 4:29. Sapova hi responia de tres (66-65 a 3:01) i, en la següent acció, a l’anotadora de l’Uni li assenyalaven la cinquena, en atac. Colhado va entrar en el seu lloc, per jugar amb Reisingerova de nou com en el tercer quart després de la quarta de Keisha, fins que Laia substituïa la txeca per jugar el desenllaç, a 1:59 i empat a 66 (Núria, 1/2 tirs lliures). La mataronina va ser l’única a anotar sense Hampton, amb una entrada (68-68 a 1:02) i una altra sèrie d’1/2 al 4,60 m (71-69) després que Sapova tornés a posar l’MBA al davant.