No, crec que ens anirà bé. Després de tots els canvis que hem fet les últimes setmanes, ens servirà per introduir de ple els nous en la dinàmica col·lectiva i per tenir continuïtat d’entrenaments per créixer. De moment, hem constatat que els nous reforços [Fisher, Zubcic i Murphy] eren idonis per mantenir la línia que estava traçant l’equip. També ens permetrà recuperar efectius. Gintvainis i Jou han sortit de lesions, i Sakho ja es comença a entrenar; esperem tenir-lo a punt per després de la finestra de seleccions.

Que era molt i molt complicat assolir-ho. El que sí que teníem clar a l’estiu era que l’equip transmetria el que estem veient: que competeix en tots els partits i que la nostra gent s’hi identificaria. El còctel entre joves i veterans ha sortit bé. Pel mig, hem passat moments de gran dificultat, per lesions, jugadors que han marxat, per altres que han vingut i havien d’entrar en l’equip... Però el saber fer dels tècnics ho ha facilitat tot, fins arribar a les onze victòries. Estem en un moment bo i l’hem de disfrutar.

Ha estat un cop dur, però un cop acceptable. Al final, tenir la possibilitat de jugar-t’ho en l’últim partit, a casa i contra el Madrid depenent de tu mateix, és un èxit del projecte. Ja s’ha vist que l’equip s’ha refet ràpidament. El més positiu d’aquest grup és que té clar cap on ha d’anar i com ho ha de fer, com jugar, quins són els seus punts forts i en quins aspectes ha de treballar per millorar com a equip. Això és cabdal.

Aquest és l’èxit més gran del moment que estem vivint. Hem tornat a enganxar la gent. Venen al Congost i hi disfruten. En l’anterior temporada en l’ACB, venia poc públic perquè no s’identificava amb l’equip. Ara és tot el contrari. Ho vam iniciar en el play-off d’ascens el curs passat i ha tingut continuïtat. Òbviament, que estiguem a dalt hi ajuda, però hi torna a haver xup-xup de Bàsquet Manresa a la ciutat. Que el dilluns al matí la gent parli del partit del cap de setmana fent el cafè o a la feina és el que ens omple.

Com tots els equips de la nostra lliga, l’objectiu és assegurar la permanència com més aviat millor. No negaré que és a prop, però la nostra fita ha de ser, tal com està treballant i competint l’equip, treure el màxim de victòries possibles. No veig el grup conformant-se amb 13 o 14. I tant de bo arribem aviat a aquestes xifres! Però crec que estem en disposició de somiar.

Tenim possibilitats de jugar-lo perquè estem des del primer dia entre els vuit primers i no n’hem sortit. I tots, jugadors i tècnics, tenen ganes de continuar-hi. Il·lusió? Tota. Però no ens hem de posar pressió. L’únic objectiu que ens hem de fixar és competir tots els partits, com hem fet fins ara, llevat potser del partit a València.

No ha estat fàcil de gestionar. Al final, hi ha coses que les pots controlar com l’adeu de Renfroe, que sabíem que es podia donar, però d’altres no, com les lesions. Així, quan marxa Renfroe, es lesiona Gintvainis i ens quedem sense bases. Ens vam haver de reinventar col·locant Lundberg a la posició d’u i començant a mirar el mercat. La nostra economia no ens permetia moure’ns fins saber segur que Renfroe marxava. Tot s’ajunta i passem un mes i mig amb moltes urgències.

En els partits potser no es notava perquè els jugadors feien un pas endavant, però el treball diari era complicat. Hem entrenat amb joves que ens han intentat ajudar, però el nivell dels entrenaments no era el millor per preparar els partits. En paral·lel, hem portat Fisher; dos quatres que ens ajudessin; Sima per cobrir la lesió de Sakho; Paco del Águila, que feia feina de rotació interior, també es va fer mal... Ha estat un període amb molt d’estrès, en el sentit que necessitàvem jugadors, però no podíem dur qualsevol. Havien d’encaixar en el nostre preu i en la manera de jugar.

Totalment. L’afició sap que no podem aspirar a aquest tipus de jugadors sense una clàusula de sortida. Era un risc, però ell ens va ajudar a guanyar vuit partits! No està malament. Podem parlar de si hagués jugat a Tenerife, tal com vam competir-hi, podíem haver-hi guanyat. Però no se sap. Potser sí o potser no. El club que el volia [Partizan] tenia la urgència d’inscriure’l en l’Eurocopa i el club va decidir fer l’operació quatre dies abans del que tocava i posava en el contracte. Som el Manresa, i les decisions, equivocades o no, s’han de prendre mirant el benefici del club, en perspectiva. Esportivament no era el millor, però s’havia de fer.

No, ningú té ja clàusules de sortida actives per marxar.

No, per la qualitat humana de la plantilla. Molts venen de la LEB Or i tenen una gran identificació amb el projecte, i els que han arribat nous tenen experiència i són fàcils de portar. Per entendre’ns, no hem portat cap boig que pogués descol·locar la plantilla. A vegades, va bé tenir un boig d’aquests, però no era el nostre cas. Necessitàvem estabilitat. Per exemple, el Ryan [Toolson] ha entès la complexitat del moment, amb tants canvis, i ha donat exemple, arribant primer als entrenaments, esforçant-se, implicant-se al màxim. Veure un paio com ell de 34 anys tan identificat que agafa els fitxatges el primer dia i els explica què necessita l’equip d’ells s’agraeix. Aquestes facilitats han ajudat els nous, que constaten el que ells mateixos veien des de fora: un lloc amb bon ambient i il·lusió, i moltes ganes de créixer.

En [Joan] sap el que té aquí. Ell és molt estimat i la seva feina es valora moltíssim. Està ajudant el projecte a tenir estabilitat en l’ACB, a consolidar-s’hi un altre cop. I tant ell com els seus ajudant en són parts fonamentals. Veurem què passa a final de temporada. Si tot continua igual, potser tindrà possibilitats d’anar a un equip més gran. I ens n’alegrarem. Però, lògicament, és una peça vital i el nostre desig és que continuï.

És inevitable. Nosaltres intentarem que se’n quedin molts perquè volem mantenir el bloc. A més, molts tenen contracte, però ja se sap que si ve un club i paga per ells, potser et convé a tu com a club o al jugador perquè se li obren noves expectatives, esportives o econòmiques. Nosaltres podem arribar fins on podem arribar. Si tenim 5, no podem gastar 6, i aquests 5 s’han de complir. I estem en això, estabilitat esportiva, però també econòmica.