“La família em necessita”
Emotivitat. Shay Murphy no pot reprimir les llàgrimes quan anuncia que se n’anirà de l’Spar Citylift després de la copa, un torneig que confessa “tenir més ganes que mai de guanyar”
Costa veure Shay Murphy sense un somriure dibuixat a la cara. Ahir, l’escorta va haver d’afrontar una situació que no hauria desitjat mai, tal com ella mateixa va admetre, la de fer públic que deixarà l’Spar Citylift després de la copa. Tensa abans de la roda de premsa, no va poder evitar les llàgrimes i l’emoció en la compareixença: “Estic molt trista, però a vegades en la vida hi ha coses més importants que el bàsquet i ara haig de tornar-me’n als Estats Units. La meva família em necessita”. Murphy va sol·licitar fa uns dies la desvinculació per anar cap al seu país per atendre un tema familiar, el de fer costat a una tia malata. I va agrair la comprensió: “Jo els vaig donar males notícies i ells em van respondre amb una abraçada. És una decisió molt difícil per a mi, perquè no me’n volia anar i deixar l’equip ara. M’encanta Girona i m’hi sento molt a gust, tant dins com fora de la pista”. “Fins i tot ahir vaig anar a fer un petó al cul de la Lleona perquè vull tornar”, va afegir-hi, traient el somriure de tots els assistents a la sala de premsa de Fontajau, que no eren pocs. A més del president, Cayetano Pérez, que era assegut just al seu costat en la taula, hi havia la totalitat de la plantilla i del cos tècnic, i part de la directiva.
Al seu costat
El club ha entès la situació i, des del primer moment, va buscar una via de consens per trobar una sortida òptima per a totes dues parts. “La Shay ens va explicar la situació fa un parell de setmanes i li agraïm la sinceritat. Ella estava angoixada perquè no arribés el moment que hagués de marxar corrents, deixant l’equip en situació compromesa”, va dir Cayetano Pérez. I va continuar: “L’Uni és un club petit, que hem fet créixer amb la il·lusió i la passió de tots plegats. Quan a algú dels nostres li passa alguna cosa, estem per ajudar. No tot és guanyar títols. Abans hi ha les persones i ella realment ho estava passant malament tan lluny dels seus”. Finalment, li ha agraït la seva ajuda aquesta temporada i li ha deixat oberta la porta pel futur: “Fontajau serà sempre casa teva”.
Murphy va deixar clar que lluitarà fins el darrer dia per l’equip al “cent per cent” i va posar el punt de mira de forma especial en la cita de la setmana que ve, amb què tancarà l’etapa al club gironí: “Ja vaig dir a principi de temporada que em feia il·lusió guanyar la copa i ara tinc més ganes que mai de fer-ho. Vull fer alguna cosa especial pel club, fer història a Girona i que se’m recordi com una bona jugadora i millor persona. Que el meu nom quedi per sempre en la ciutat”. En el que portem de curs, les gironines han alçat la Lliga catalana, però van perdre la supercopa a Salamanca, l’espina clavada. Sobre el seu futur, no va voler precisar gaire: “Per mi, jugar fins els 40 com la Laia [a l’abril en farà 34], però es veurà. Ara penso en el partit de demà [avui]”.
