Diferent escenari

Al contrari que en les dues eliminatòries prèvies, en què li va tocar remuntar i va haver de suar sang per trencar la resistència de l’MBA Moscou i l’Szekszárd en la tornada a Fontajau, avui el combinat gironí (20 h) ho té a priori tot de cara. I no tan sols per la rotunditat del resultat del partit a Lió de fa una setmana (57-80, +23), sinó perquè el rendiment de les d’Èric Surís a casa en els últims anys és senzillament extraordinari. No hi ha perdut enguany (15-0, entre Lliga Femenina i Eurocopa) i en el seu periple de tres anys en l’Eurocopa només hi ha encaixat una derrota, el -5 contra el Galatasaray de fa un any, que aquesta nit també ja li valdria. Amb tot, el tècnic no vol confiances, ni que ningú es quedi avui a casa: “Al públic el necessitarem. Hi ha sempre moments de dificultat en aquestes eliminatòries, moments en què podem estar encallats, i el seu ànim ens ajudarà.”

Físicament, l’equip està igual que fa una setmana, amb el dubte seriós encara de Reisingerova i Colhado actuant amb “sacrifici i esperit de patiment” per les molèsties a la mà. Si a això s’hi afegeix que Dongue no pot actuar a Europa, el joc interior gironí queda molt masegat. En tot cas, i com a contrapès, l’Asvel té també problemes d’aquest tipus. Ni Dos Santos, ni Sacko ni Clark, que es van perdre l’anada per lesió, van participar el cap de setmana en la lliga francesa –derrota a casa (86-87), contra el Bretagne tot i continuar líder en solitari (15-3)– i és una incògnita si avui estaran a punt per jugar. Sigui com sigui, Èric Surís no es refia del seu mal moment: “Poden tenir ratxes de tir, com en el tercer període a Lió, perquè tenen molt talent. Hem de ser dures els 40 minuts, sobretot mentalment, per no tenir desconnexions que ens compliquin la vida.”