De menys a més

Que les franceses es plantessin a Girona sense quatre peces de pes (Dos Santos, Clark, Allemand i Sacko) no significava que arribessin rendides. Van deixar-ho ben clar en la posada en escena, amb encert i traient suc del to contemplatiu amb què l’equip va saltar a la pista (5-13, 5’). La grapa de Núria Martínez des de la primera línia va encomanar la resta i a l’Asvel se li va empetitir la cistella. Tant, que va anotar un únic bàsquet en joc la resta del primer quart, i de rebot d’atac. L’Spar Citylift havia frenat el cop, si bé va tancar el primer parcial al darrere (14-18) en no aprofitar el seu domini en el rebot d’atac, sobretot de Gabby Williams.

Les d’Èric Surís no localitzaven la consistència i, a batzegades, no feien camí. Al contrari. El tècnic va haver d’aturar per segona vegada el partit veient que el rival li penalitzava els errors i els desajustos defensius (14-25, 13’). Va semblar, amb dues accions seguides en la zona (Colhado i Hampton), que es desempallegava d’aquesta atonia, però els problemes s’acumulaven. Les defenses alternatives de l’Asvel l’incomodaven –i no l’ajudava el desencert des de l’arc– i li van reaparèixer els problemes per contenir el rebot defensiu. Tot plegat va dur a un -12 (20-32, 17’), que va generar inquietud, en una fase en la qual s’estava molt encallat. Però, va serrar les dents i va poder arribar a la mitja part amb un 26-32. Una benedicció, tal com es desenvolupava el partit.

El pas pels vestidors va ser reconstituent. L’equip va sortir amb un altre aire, més enèrgic, i el rival va fer un pas enrere. Incapaç de trobar situacions prop de cistella, l’Asvel va haver de buscar punts de fora i ja no estava tan fi, ni disposava de segones opcions. Aquí, l’aportació de Gabby Williams va ser molt valuosa. Això li va obrir via cap a la verticalitat i, quan va afegir-hi també l’encert des de l’exterior (5 triples en el tercer quart), no només va posar-se per primer cop al davant, sinó que literalment va atropellar les visitants (46-39, 28’), per a deliri dels aficionats que es van aplegar a Fontajau. El ritme i la tensió competitiva van decaure en l’últim quart, amb les franceses ja conscients que no hi havia res a fer en l’eliminatòria. Les gironines van accelerar en el tram final, amb la feina de Bea Sánchez, per situar-se amb un +10 (61-51, 39’), que va donar pas a l’entrada d’Aina Martín i Júlia Soler com a colofó.