Reescrivint la història
L’Spar Citylift elimina l’Asvel Lió i accedeix per primera vegada a una semifinal europea, una fita sense precedents en el bàsquet català
Ara s’enfrontarà al BLMA francès, amb l’anada dijous a Fontajau
No va ser el partit més lluït del curs, però la nit d’ahir es recordarà anys i panys, i no tan sols a Girona. Amb la suficiència que li donava el +23 de fa una setmana a Lió, l’Spar Citylift va rubricar el pas a les semifinals de l’Eurocopa, una fita mai assolida per l’entitat, però tampoc per cap altre equip català femení en cap competició continental. Història amb majúscules que es va paladejar a peu de pista i a les grades, i que es pot engrandir més, perquè un cop s’arriba fins aquí, ningú en té mai prou. L’equip tampoc, que la setmana que ve iniciarà la semifinal contra el BLMA francès, amb l’anada dijous a Fontajau. Abans, però, toca la visita a Salamanca de diumenge. Dos cites per continuar pensant en gran.
De menys a més
Que les franceses es plantessin a Girona sense quatre peces de pes (Dos Santos, Clark, Allemand i Sacko) no significava que arribessin rendides. Van deixar-ho ben clar en la posada en escena, amb encert i traient suc del to contemplatiu amb què l’equip va saltar a la pista (5-13, 5’). La grapa de Núria Martínez des de la primera línia va encomanar la resta i a l’Asvel se li va empetitir la cistella. Tant, que va anotar un únic bàsquet en joc la resta del primer quart, i de rebot d’atac. L’Spar Citylift havia frenat el cop, si bé va tancar el primer parcial al darrere (14-18) en no aprofitar el seu domini en el rebot d’atac, sobretot de Gabby Williams.
Les d’Èric Surís no localitzaven la consistència i, a batzegades, no feien camí. Al contrari. El tècnic va haver d’aturar per segona vegada el partit veient que el rival li penalitzava els errors i els desajustos defensius (14-25, 13’). Va semblar, amb dues accions seguides en la zona (Colhado i Hampton), que es desempallegava d’aquesta atonia, però els problemes s’acumulaven. Les defenses alternatives de l’Asvel l’incomodaven –i no l’ajudava el desencert des de l’arc– i li van reaparèixer els problemes per contenir el rebot defensiu. Tot plegat va dur a un -12 (20-32, 17’), que va generar inquietud, en una fase en la qual s’estava molt encallat. Però, va serrar les dents i va poder arribar a la mitja part amb un 26-32. Una benedicció, tal com es desenvolupava el partit.
El pas pels vestidors va ser reconstituent. L’equip va sortir amb un altre aire, més enèrgic, i el rival va fer un pas enrere. Incapaç de trobar situacions prop de cistella, l’Asvel va haver de buscar punts de fora i ja no estava tan fi, ni disposava de segones opcions. Aquí, l’aportació de Gabby Williams va ser molt valuosa. Això li va obrir via cap a la verticalitat i, quan va afegir-hi també l’encert des de l’exterior (5 triples en el tercer quart), no només va posar-se per primer cop al davant, sinó que literalment va atropellar les visitants (46-39, 28’), per a deliri dels aficionats que es van aplegar a Fontajau. El ritme i la tensió competitiva van decaure en l’últim quart, amb les franceses ja conscients que no hi havia res a fer en l’eliminatòria. Les gironines van accelerar en el tram final, amb la feina de Bea Sánchez, per situar-se amb un +10 (61-51, 39’), que va donar pas a l’entrada d’Aina Martín i Júlia Soler com a colofó.
*15
LES DADES
Autobús per anar a Montpeller
Conscient del moment històric que se li presenta al club, l’Spar Citylift ha decidit organitzar un autobús per acompanyar l’equip en la tornada de la semifinal contra el BLMA, que es disputarà d’aquí a dues setmanes, en un horari i dia encara per definir. La proximitat del desplaçament a Montpeller, a uns 245 quilòmetres de distància –unes dues hores i mitja en cotxe–, ho ha propiciat. “Seria bonic que pogués venir molta gent nostra en la tornada per intentar fer-la encara més grossa”, va expressar Èric Surís a la sala de premsa. Ahir, de fet, hi havia representants del club francès a les graderies de Fontajau per espiar i prendre notes del joc gironí. El tècnic també va ressaltar el paper imprescindible de l’afició en les nits europees d’aquest any: “No hem tingut un camí de roses. Hem tingut eliminatòries molt dures i ens han empès a superar-les. Han creat un caliu, una química amb l’equip que costa més de veure en la Lliga Femenina.” En les tres eliminatòries, l’assistència a Fontajau no ha baixat dels 2.000 espectadors i, en les dues últimes, contra l’Szekszárd i ahir, es va arribar a les 3.000. Una xifra similar a la que presumiblement hi haurà la setmana que ve, en el partit d’anada.