De menys a més

Que les fran­ce­ses es plan­tes­sin a Girona sense qua­tre peces de pes (Dos San­tos, Clark, Alle­mand i Sacko) no sig­ni­fi­cava que arri­bes­sin ren­di­des. Van dei­xar-ho ben clar en la posada en escena, amb encert i tra­ient suc del to con­tem­pla­tiu amb què l’equip va sal­tar a la pista (5-13, 5’). La grapa de Núria Martínez des de la pri­mera línia va enco­ma­nar la resta i a l’Asvel se li va empe­ti­tir la cis­te­lla. Tant, que va ano­tar un únic bàsquet en joc la resta del pri­mer quart, i de rebot d’atac. L’Spar City­lift havia fre­nat el cop, si bé va tan­car el pri­mer par­cial al dar­rere (14-18) en no apro­fi­tar el seu domini en el rebot d’atac, sobre­tot de Gabby Willi­ams.

Les d’Èric Surís no loca­lit­za­ven la con­sistència i, a bat­ze­ga­des, no feien camí. Al con­trari. El tècnic va haver d’atu­rar per segona vegada el par­tit veient que el rival li pena­lit­zava els errors i els desa­jus­tos defen­sius (14-25, 13’). Va sem­blar, amb dues acci­ons segui­des en la zona (Col­hado i Hamp­ton), que es des­em­pa­lle­gava d’aquesta ato­nia, però els pro­ble­mes s’acu­mu­la­ven. Les defen­ses alter­na­ti­ves de l’Asvel l’inco­mo­da­ven –i no l’aju­dava el des­en­cert des de l’arc– i li van rea­parèixer els pro­ble­mes per con­te­nir el rebot defen­siu. Tot ple­gat va dur a un -12 (20-32, 17’), que va gene­rar inqui­e­tud, en una fase en la qual s’estava molt enca­llat. Però, va ser­rar les dents i va poder arri­bar a la mitja part amb un 26-32. Una bene­dicció, tal com es desen­vo­lu­pava el par­tit.

El pas pels ves­ti­dors va ser recons­ti­tu­ent. L’equip va sor­tir amb un altre aire, més enèrgic, i el rival va fer un pas enrere. Incapaç de tro­bar situ­a­ci­ons prop de cis­te­lla, l’Asvel va haver de bus­car punts de fora i ja no estava tan fi, ni dis­po­sava de sego­nes opci­ons. Aquí, l’apor­tació de Gabby Willi­ams va ser molt valu­osa. Això li va obrir via cap a la ver­ti­ca­li­tat i, quan va afe­gir-hi també l’encert des de l’exte­rior (5 tri­ples en el ter­cer quart), no només va posar-se per pri­mer cop al davant, sinó que lite­ral­ment va atro­pe­llar les visi­tants (46-39, 28’), per a deliri dels afi­ci­o­nats que es van aple­gar a Fon­ta­jau. El ritme i la tensió com­pe­ti­tiva van decaure en l’últim quart, amb les fran­ce­ses ja cons­ci­ents que no hi havia res a fer en l’eli­mi­natòria. Les giro­ni­nes van acce­le­rar en el tram final, amb la feina de Bea Sánchez, per situar-se amb un +10 (61-51, 39’), que va donar pas a l’entrada d’Aina Martín i Júlia Soler com a colofó.