Un fil d’esperança
L’Spar Citylift es revolta quan era a la lona (39-57, 30’) i es manté viu en l’eliminatòria després d’un últim quart prodigiós
Fontajau voreja el ple i empeny l’equip, que buscarà la final a Montpeller
Que l’Spar Citylift perdés ahir la imbatibilitat a Fontajau enguany va ser, al cap i a la fi, una simple anècdota. L’equip no ho té senzill per accedir a la final, però si té possibilitats encara de jugar-la –i anirà dijous que ve a Montpeller, amb la intenció de buscar el bitllet– és pel seu inconformisme i la seva persistència. Només algú que té una fe cega en el que fa i que hi creu, es pot aixecar d’un -18 com el que reflectia el marcador a principi de l’últim quart i oferir un recital com el dels darrers deu minuts, desdibuixant el BLMA tot i la precarietat física d’algunes peces. Tant és així que Fontajau, quasi ple i en un estat d’efervescència com feia temps que no es veia, va somiar fins i tot en el triomf. No es va arribar a tant, però la sensació en l’ambient era d’un i per què no? per a la tornada a Montpeller.
A contracorrent
No van tardar les visitants a ensenyar el seu repertori de virtuts, amb molta facilitat anotadora i Ciak fent inviable que Colhado alcés la veu. L’equip, però, tenia assumit aquest grau de dificultat i hi va donar rèplica. Sense possibilitat de produir a la pintura, els punts arribaven en triples o tirs de mitja distància, sobretot de Hampton (8 punts en el primer quart). I al darrere, es va anar ajustant i el rival va començar a patir, ja que tenia tapada la via de segones opcions. No podia ser tot perfecte, i el BLMA es va aprofitar dels errors gironins (7 pèrdues durant el primer parcial) per sobreviure i tancar el quart amb un 19-17, injust amb tot el treball local.
Que Núria Martínez fos l’ombra de Whitcomb no li importava, a un equip farcit de recursos. La sortida de segon quart va posar al descobert la diferència de potencial en la segona unitat i, en un vist i no vist, la jerarquia del partit va canviar de mans (0-9 de sortida i 19-26, 14’). L’Spar Citylift patia amb el nivell físic desplegat pel rival, que li incomodava el joc i li impossibilitava trobar situacions de tir. Orfe d’encert –va tancar el parcial, amb 4/18 tirs–, van ser accions després de rebot d’atac el que li va donar oxigen, però no van impedir cedir-li terreny (26-35, 18’). A la mitja part, 28-36 després d’un bàsquet de Reisingerova, que reapareixia.
L’equip va provar de posar una marxa més i apujar les revolucions al darrere tornant dels vestidors, però el BLMA localitzava sempre una sortida, ja fos amb Ciak a la zona o a partir del triple. Hampton s’hi rebel·lava i va assumir pes ofensiu per evitar que el forat tornés a créixer –a Gabby Williams va costar-li ahir fer valer el seu físic– però dos triples consecutius, sobretot un de Dabovic, van fer emmudir Fontajau (34-47, 26’). L’aparició d’Oma a la pista i una tècnica a la mateixa Dabovic van permetre recuperar una mica de terreny, però el rival esgrimia molta consistència i hi afegia inspiració des de l’arc. Un còctel letal que va dur a un 39-57 al final del tercer quart.
Les gironines no van desistir. Lluny de llançar la tovallola, van treure el caràcter i no només van retallar distàncies de seguida (45-57, 33’), sinó que van reactivar l’afició, que es va abocar a animar les seves jugadores. El BLMA té ofici, però ni això li va servir per limitar la inèrcia local, devastadora recuperant pilotes en primera línia i traient suc de la inspiració de Hampton. Així es va arribar fins al 66-67 en l’últim minut. No es va remuntar, però es concedeix ara llicència per somiar.
ELS VESTIDORS
Un altre cim, ara europeu
L’ocasió s’ho mereixia i Girona no va fallar. El partit d’ahir va servir per establir un nou rècord d’assistència del club en un partit de competició europea. Els 4.200 que van ser a Fontajau superen en un miler els del darrer partit d’Eurocopa del curs passat, contra el Galatasaray (3.200). El rècord d’aquesta temporada eren els 4.700 del desembre en el partit de Lliga Femenina contra l’Avenida. Això sí, amb la grada retràctil desplegada per la previsió d’acostar-se al rècord de 5.200, al qual s’ha arribat dues vegades.