Ho desitjo amb passió. M’he quedat sempre a les portes de poder jugar un campionat i en tinc moltes ganes. Crec que pot ser el meu moment. Va ser una frustració quan em vaig quedar a un pas en un Europeu on l’Abrines tenia molèsties però al final hi va anar Pablo Aguilar en el seu lloc. Van guanyar l’or. Veurem com confecciona els rols Scariolo per saber si hi tinc cabuda.

És cert que les baixes són molt importants i rellevants però em sorprèn perquè s’ha parlat molt més dels que no hi van que dels que sí. I n’hi ha uns quants top que no només són NBA sinó que en són campions.

No descansant. Em vaig quedar a Las Palmas entrenant-me i em vaig escapar només per al meu campus a Ripoll, que ja és la vuitena edició i que em fa feliç pel poble. Però m’he estat entrenant amb el Víctor Garcia, ara ajudant de Scariolo, i arribo preparat a la concentració.

Ha estat decebedor. No ens ho esperàvem però hem vist que l’Eurolliga és duríssima i des de Las Palmas els viatges són més llargs. Ens ha passat factura i espero que n’haguem après la lliçó per no repetir errors i aprendre de l’experiència.

Això d’aquest estiu està sent increïble perquè l’ACB sempre ha estat atractiva, hi ha situacions a l’NBA que fa que hi hagi jugadors que prefereixin venir a jugar la G-League. Al Gran Canària han estat circumstàncies diferents. Però és cert que per l’aficionat no és bo que hi hagi tants canvis. És molt difícil aconseguir que la gent s’identifiqui. Falta continuïtat en els projectes.

Una mica sí. Es parlava que donarien una invitació però no ha estat així. I la realitat és que esportivament no ens ho hem guanyat i, per tant, no hi ha res a dir. Ho haurem de fer aquest any molt bé per guanyar-nos un bitllet per Europa.

Veurem la dinàmica que agafa l’equip i com ens conjuntem. Serà una temporada més relaxada amb tota una setmana per preparar un sol partit i això, independentment després de guanyar o perdre, és a priori millor.

Com a jugador i com a persona. L’Albert viu pel bàsquet, és un boig d’aquest esport i no ha perdut la intensitat i passió pel bàsquet mai, cosa que és difícil quan van passant els anys. No podria jugar a aquesta edat a l’ACB si no s’hagués cuidat molt i és i ha de ser un exemple per a tothom.

Em sembla fantàstic. Vaig créixer anant a Fontajau a veure bàsquet amb la generació de Middleton, Vallmajó, Darnés... i Girona és una ciutat de bàsquet. En Marc ha dit sempre que vol tornar el que Girona li ha donat i pel que sembla és molt perquè està apostant fort. S’estan fent les coses molt bé i no sé quan tardarà a estar a l’ACB però hi arribarà. Veurem en el futur si arriba a temps per poder jugar-hi perquè seria un orgull poder jugar a l’ACB amb el Girona.