Fa vint anys que tinc vint anys
Bàsquet. Laia Palau fa 40 anys com a líder natural sobre el parquet de l’Spar Citylift en l’Eurolliga i amb l’aspiració de jugar els seus quarts Jocs Olímpics
L’Eurolliga femenina ha estat un dels primers a afegir-se a les felicitacions que va rebre Laia Palau (10/9/1979) pels seus 40 anys, una edat en què pocs jugadors es mantenen en un nivell d’excel·lència com el de la catalana. En un vídeo amb accions espectaculars de Palau i frases d’Alba Torrens i Marta Xargay queda clara l’admiració que desperta Palau no només a Catalunya sinó també a la resta d’Europa. En aquest sentit, els versos de Serrat “encara tinc força, i no tinc l’ànima morta, i em sento bullir la sang” s’adiuen perfectament amb el caràcter guanyador de la jugadora de l’Spar Citylift, que fa uns mesos va liderar l’equip gironí fins al títol de la Lliga Femenina, el setè del seu palmarès particular, i ara ho farà en l’Eurolliga. Palau va guanyar la seva primera lliga amb 23 anys en l’UB Barça. Pel mig, una carrera que costa de resumir.
Segona joventut
L’expressió és tòpica però en el seu cas s’adequa a la realitat. Fa dos anys, després de l’or en l’europeu a de la República Txeca, va anunciar que deixava les competicions internacionals. Va canviar de continent i va provar l’aventura australiana, però ràpidament va trobar a faltar el bàsquet europeu. Amb un mundial que es jugava a Tenerife i que trucava a la porta (2018), al seleccionador espanyol, Lucas Mondelo, li va faltar temps per demanar a Palau que es repensés la seva retirada, tot i que, si el bàsquet català i espanyol té excedència en alguna posició, aquesta és la de base. Algunes han triomfat en diferents equips europeus i han fet el salt, fins i tot, a l’WNBA, però cap podia substituir, i Mondelo ho sabia, un cervell tan privilegiat com el de Laia Palau.
“Quan la vaig conèixer jo només tenia 18 anys i encara no entenia moltes coses del bàsquet fins que ella me les va explicar; ha estat una persona molt important en la meva vida com a jugadora”, assenyala Alba Torrens, companya d’aventures en la selecció espanyola i rival en les competicions de clubs. “És divertit, perquè jo solia anar a veure els partits de l’UB Barça quan hi havia la Laia. Ja llavors era la meva ídol absoluta perquè admirava la manera que tenia de jugar, la passió que mostrava a la pista i la seva defensa. Amb el temps ens hem fet molt amigues i encara ara li recordo sovint que ella era la meva jugadora preferida”, assenyala Marta Xargay, probablement la seva successora natural com a líder en la selecció espanyola.
Tòquio 2020
Fins al dia que l’Uni no va aixecar el trofeu de lliga Palau no va anunciar que continuava una temporada més en actiu amb un horitzó ben clar, els Jocs de Tòquio. Serà la seva quarta cita olímpica. Ara té aquesta fita al cap, però qui sap si l’endemà ja trobarà a faltar l’adrenalina de veure’s pujant la pilota a camp contrari i decidint cada cop quina és la millor opció per al seu equip.
Da Souza, excompanya i rival
L’altra gran veterana de la Lliga Femenina és la brasilera del Perfumerías Avenida Erika da Souza, de 37 anys. Van coincidir en l’UB Barça i van conquerir juntes una lliga que encara és recordada com una de les grans gestes del bàsquet català. Ara De Souza defensa els colors del gran rival de l’Spar Cityliff i la temporada passada va ser tot un malson en la final de la copa, imparable sota els cèrcols.
Notícies
Dilluns,13 maig 2024