Els somnis no tenen límits
Ricky és un exemple de vida, de superació i de maduresa, una estrella que va debutar fa 14 anys com a nen prodigi, amb només 14 anys
La mort de la seva mare, la Tona, i del seu amic Guillem Raventós, així com la lesió, li van canviar la manera de veure la vida
Ricard Rubio era un xavalet nascut al Masnou fill d’un entrenador. El millor jugador del mundial va començar a competir i a superar-se amb el seu germà Marc, un boig del bàsquet. Competien a l’habitació, a la cistella del terrat de casa la seva àvia. A can Rubio es vivia l’esport de la cistella i hi van enganxar també la seva germana Laia.
La Penya va fitxar el seu germà Marc, que va debutar en l’ACB a l’històric pavelló de La Casilla, a Bilbao. Era el més jove a debutar, amb 17 anys. Ell és el culpable que Ricky hagi arribat fins aquí. En un campionat d’Espanya infantil, Marc Rubio va errar uns tirs lliures i van perdre la final contra el Barça. Ricky, que era preinfantil, va anar al directiu verd-i-negre Xavier Padrós i, veient plorar el seu germà i amb una maduresa impròpia d’un nen, li va dir: “Tranquil, que d’aquí a dos anys el guanyarem, fitxo a la Penya.” I així va ser. Es va incorporar al Joventut i, dos anys després, amb Marc Calderón de tècnic, va néixer una estrella: “Vam jugar la primera minicopa i va ser un recital sense precedents. Feia quàdruples dobles en punts, recuperacions, rebots i assistències; era irrepetible.” Va complir la promesa: va guanyar el campionat d’Espanya. En edat cadet, Aíto va ser qui va apostar per ell. Segurament, una cosa que si no hagués estat a la Penya hauria estat impossible. Una lesió inoportuna de Huertas va fer que Aíto el convoqués per debutar a Granada al costat de Bennett. El tècnic el va fer jugar. Només tenia 14 anys. “Tenia un nivell de maduració increïble i la seva intel·ligència li permetia jugar contra homes tot i tenir cos de nen.” A partir de llavors, tots els focus l’han acompanyat per sempre.
La mort: Tona i Raventós
La primera patacada de la vida va ser la mort del seu inseparable amic Guillem Raventós –fill del segon entrenador del Fuenlabrada, Josep Maria Raventós–, episodi que ja va fer reflexionar Ricky. Lluirà el número 11 als Suns en recordança del seu amic. El director esportiu de la Penya Jordi Martí, responsable del bàsquet de base 14 anys, valora el que els ha donat: “Sempre ha ajudat la Penya, sempre ha recordat d’on va sortir i això l’honora.” El seu salt a l’NBA era qüestió de temps i es va produir als TWolves. La mala sort va tornar a aparèixer quan en un partit contra els Lakers va xocar amb Kobe Bryant i es va trencar els lligaments encreuats. Casualitat o no, l’exestrella californiana era en l’entrega de l’MVP. Ricky es perdia quasi tot el curs. A Minnesota, els dies es feien durs i llargs per culpa del temps, i més quan ets lluny dels teus. Ricky va encaixar un nou revés, aquest cop la mort de la seva mare, la Tona, per culpa d’un càncer. Ella havia estat far que l’havia guiat en moments durs per a un nen, fent de mare, mostrant-li el camí, amb educació. Fent-lo tocar de peus a terra. També se li va morir l’àvia, molt lligada a ell. El seu pare, l’Esteve, i la Tona li van generar un bon entorn familiar, de club i d’amics que manté. No va fer cap entrevista fins als 18 anys i mai va tenir un no per resposta per a ningú.
Raül López, un mirall
Com si d’un camí traçat pel destí es tractés, Ricky va aprofitar la retirada del base de Vic per demanar-li que l’entrenés. Raül també havia estat al seu dia un nen prodigi. Segurament el millor base de la història de la Penya, amb Ricky i Rafa Jofresa. El vigatà també va anar del Joventut a un club gran (el Madrid), igual que Ricky (al Barça). Tots dos deixant molts diners a Badalona. Tots dos sense marxar contents. Tots dos a l’NBA. Tots dos als Jazz. Tots dos amb lesió greu. Tots dos uns genis. Amb Raül ha guanyat velocitat, execució, punteria, i tot això, definit com a autoconfiança. El lema de Ricky és: “Els somnis es poden complir. Els reptes són per complir-los; si tu pots, jo puc. Només ho has de focalitzar, sense renúncies i amb molts esforços.” És el que ha fet, amb la seva gent, amb l’estabilitat de la seva parella, puntal en la seva vida, i refugiat en els moments delicats en la meditació, en la qual ha trobat energia quan no en tenia. Quan li va passar pel cap deixar el bàsquet, allò que tant l’apassiona. I gràcies a tot això, Ricky s’ha consolidat no només com a millor jugador del món, títol més que merescut, sinó també com un exemple de vida a seguir, com una icona. La vida tenia un deute amb ell.
LES DADES
PERSONES CLAU
D’estudiar al Badalonès a endinsar-se en la meditació
Ricky va acceptar anar a la Penya i, com que el seu germà anava al Badalonès, ell també hi va anar, una escola on coincidia amb el seu gran amic Pere Tomàs. Tots dos van formar part de l’equip de l’escola, que va guanyar les sèries col·legiales amb el permís de la Penya. Va acabar el batxillerat a Barcelona en una escola per a esportistes. El seu nivell d’implicació en el bàsquet no li deixava temps per a res. Ara, ja madur, ha trobat en la lectura i, sobretot, en la meditació un bon aliat. En el mundial va ser clau un llibre que el va acompanyar, El poder de confiar en ti, de Curro Cañete.