Ricky: “Ha estat difícil assimilar tantes emocions”
Bàsquet. L’MVP del mundial presenta amb Víctor Claver la nova sala per a pacients oncològics i familiars de l’Hospital Universitari Dexeus, que la seva fundació ha contribuït a finançar
El jugador d’el Masnou Ricky Rubio, campió del món amb la selecció espanyola de bàsquet i millor jugador del campionat, va confessar ahir que va gaudir el campionat “com un nen petit”. “Això –hi va afegir–no acaba aquí, això segueix.” El base també va agrair els afalacs rebuts: “Sabíem que l’havíem feta grossa , però no tant”.
Rubio, que jugarà als Phoenix Suns, la propera temporada va presentar en una roda de premsa la nova sala per a pacients oncològics i familiars de l’Hospital Universitari Dexeus de Barcelona que la seva fundació ha contribuït a finançar. En l’acte també hi va participar l’internacional del Barça Víctor Claver atès que la sala s’ha batejat amb el nom de Javier Claver, pare del jugador que, com la mare de Rubio, també va morir pel càncer.
“Ha estat un bon campionat, però no em conformo”, va dir Rubio quan els periodistes li van preguntar sobre la seva actuació al mundial. “Des del primer dia vaig sentir una força interior que em va fer “creure” que guanyar el mundial era una possibilitat real.
El base va admetre que aquests dies ha viscut “moltes emocions”. “Rebre a la final el trofeu de MVP –va assenayalr – va resultat “difícil assimilar, eren moltes emocions juntes”: “Em vaig haver d’aturar un moment per assaborir tot el que havíem fet”, va rememorar.
Malgrat tot, Rubio es va mostrar convençut que la seva mare ja morta, a qui va dedicar unes emotives paraules en acabar el torneig, “està més orgullosa que hagi inaugurat aquesta sala que hagi estat campió del món”.
Claver, per la la seva banda, va assegurar que des del principi “les sensacions dins l’equip eren bones”, però que tot i així ell mai va pensar en arribar a la final sinó a anar “partit a partit”. En el combinat espanyol “hi va haver una química especial que altres seleccions no tenien”. Això fa, segons ell, que “en els moments durs t’uneixes més i en els bons també gaudeixes més”. El jugador va dir que “una de les claus de la final va ser afrontar-la com un partit més”: “Tots érem conscients de l’oportunitat que teníem davant, però vam fer el mateix que vam fer en els altres partits. Vam jugar a cartes i vam fer les ximpleries d’abans de cada partit. Potser és una superstició, però ens va servir per preparar-nos i ajudar-nos a jugar la final sense pressió afegida.”