Jordi Trias anuncia el final de la seva etapa esportiva
Bàsquet. L’aler pivot gironí, a punt de fer 39 anys, ha militat en tots els grans clubs catalans en dues dècades com a jugador professional
Jordi Trias (Girona, 1980), un dels millors jugadors de la història del bàsquet gironí, va anunciar ahir al matí a través de les xarxes socials que posa punt final a la seva etapa esportiva. Format a les categories inferiors del Sant Josep i del CB Girona, ha estat durant dues dècades jugador professional. La temporada passada Trias va tornar a jugar com a professional a Girona en la LEB Plata després que Marc Gasol el convencés per formar part del seu projecte. Va jugar 24 partits i amb 38 anys va ser un dels jugadors més valorats de la categoria (13,9 punts i 9,6 rebots) però l’equip no va assolir l’objectiu de classificar-se per al play-off d’ascens.
Com a sènior, va jugar en l’Adepaf Figueres, a primera catalana, i després d’estar un curs (2001/02) a la lliga LEB en les files de l’Etosa Múrcia, va debutar a la lliga ACB amb el Casademont Girona (2002-04). Tot i que va fitxar pel Barça el 2004, va tornar al seu club d’origen a mitja temporada per poder disposar de més minuts. El 2005 retorna al club blaugrana, aquest cop sí amb la plena confiança del tècnic Dusko Ivanovic, amb el qual seria MVP de la copa el 2007. Pepu Hernández el va convocar per a la preselecció espanyola del mundial del Japó 2006, però a última hora va ser un dels descartats. En el punt àlgid de la seva carrera va conquerir l’Eurolliga 2009/10, la lliga ACB 2008/09, a més de dues copes del rei (2007 i 2010), en la primera de les quals va ser escollit el jugador més valuós de la final.
El 2010 va tancar la seva etapa al Barça i va iniciar un periple que el va portar al DKV Joventut, l’Andorra, el València, el Barça B i el Bàsquet Manresa –ascens i MVP de la LEB Or– abans de tancar el cercle a Girona.
Carta d’agraïment
A través d’un llarg fil de Twitter, Trias fa un repàs de la seva carrera esportiva, des dels seus records d’infància i la il·lusió per jugar fins al pas pels diferents clubs de bàsquet que integren la seva etapa de dues dècades com a professional. L’escrit és, sobretot, una carta d’agraïment a l’esport que l’ha format com a persona: “Gràcies, bàsquet, per ajudar-me a créixer i a agafar confiança en mi mateix per convertir-me en l’home i pare que soc avui. De tot el que m’has donat, el millor que m’emporto de tots aquests anys són, sens dubte, les persones excepcionals que m’has permès conèixer, algunes de les quals, com ja saben, seran amics per tota la vida i aquí em tindran pel que necessitin. Us dono les gràcies per aquesta amistat. Vull donar les gràcies als jugadors, entrenadors, cos tècnic, empleats, periodistes, agents i àrbitres, amb els quals tants moments hem compartit. I, evidentment, moltes gràcies als aficionats que m’heu fet sentir molt estimat. Sempre he intentat ser un jugador de club, positiu en qualsevol situació i donant el màxim de mi a la pista.”
En la missiva, Trias dedica unes ratlles a tots els clubs en què ha jugat i pren consciència de la seva nova etapa vital: “La vida et fa veure que tota prioritat o etapa, per molt fantàstica que hagi estat, acaba per obrir-ne d’altres també emocionants. Començant per la meva família, que ha crescut els últims anys, i la retirada em dona la possibilitat d’estar més al seu costat.