Fa 15 anys a la pista d’iniciació del Palau Olímpic s’entrenava un grup de nens. Entre ells un que es deia Joel i un altre que es deia Arnau. Tenien cinc anys. Parlaven i jugaven a imaginar-se fer realitat un somni: “T’imagines que acabem arribant a ser professionals al primer equip de la Penya?” Catorze anys després s’ha fet realitat. És el que els ha passat als ara coneguts Parra i Parrado. A Parrado i a Parra. Dos amics de tota la vida, els seus pares també amics, i que han fet tota una vida junts entre les parets del Palau Olímpic. Ara viatgen i juguen junts fent una cosa que cada vegada és més impossible: fer tots els passos dins un club i debutar al primer equip. Això només pot passar a la Penya. Només pot passar a Badalona. Aquesta és la seva història.

Joel Parra (Barcelona, 4/4/2000) ha jugat ja 17 partits a l’ACB i és jugador només del primer equip després d’haver estat un any al vinculat, el Prat, quan històricament els joves que s’han consolidat a l’ACB els últims anys han fet dos anys en el segon equip, com van fer Ribas, Norel, Pere Tomàs, Vives, Llovet, Todorovic... Arnau Parrado (Barcelona, 24/6/2000) ha debutat amb el primer equip de la Penya a Europa. Però és jugador del Prat. És un dels quatre vinculats de l’equip. La seva vida ha anat sempre lligada i les casualitats han estat una constant. Una de les més surrealistes és que Parra va marxar a viure a Vallromanes i va anar a una escola que es diu Tres Pins. Parrado vivia a Barcelona i anava a una escola de Montjuïc que es deia... Tres Pins. Ara Parra, com que no té encara carnet de conduir, viu al pis de la seva àvia a Santa Coloma de Gramenet. I Parrado també viu a casa de la seva àvia. Per Parra, que sempre ha portat el dorsal 4 des de l’escola de bàsquet, el que estan vivint és increïble: “Sempre hem anat junts i ara ens hem guanyat poder formar part del primer equip de la Penya; és clar que ens queda molt camí i que cadascú tindrà la seva trajectòria, però portem 14 anys junts.” Parrado, una de les estrelles del júnior que fa dos anys va marcar època, va marxar el curs passat cedit al Clavijo (Logronyo), a la LEB. Enguany ha tornat amb el que va ser el seu tècnic al júnior, Dani Miret: “Vull aprofitar l’oportunitat que m’estan donant a la Penya, estic treballant fort amb el Prat i les lesions del primer equip han fet que pugui ajudar. Ho agraeixo al Carles Duran. M’ha estat fàcil adaptar-me ràpid perquè, per sort, a la primera plantilla la meitat som del planter, ens coneixem i sobretot tenim el mateix ADN.”