Bàsquet català
Al ‘SamPep’ no se’ls hi toca
El termini per desallotjar el temple parroquial és demà; es confia en el miracle per prorrogar l’adeu fins a final de curs, cosa complicada
El que semblava impossible durant anys sembla que serà una realitat en 48 hores: el pavelló del Sant Josep abaixarà la persiana per sempre. Un temple amb molta història, un temple que ha estat casa del Sant Josep i, uns anys també, de l’històric Cotonifici. Un temple on s’han format milers de nens i nenes que alguns han arribat a l’elit, com ara Vecina, Perico Ansa, Cuesta, Marco, Lleal, Edu Sabater, Camps o d’altres que van passar pel club com Grimau, Oliver, Corrales, Sanmartín... Però els molts que no hi han arribat guarden el record inesborrable d’una de les etapes més importants de la seva vida. Un espai únic on l’Arquebisbat ha decidit prioritzar els diners a l’esport. Estaven avisats. Per activa i per passiva. L’Església també els havia anat donant pistes, primer tancant el teatre, d’on van sortir també il·lustres actors i actrius. Després, la secció d’escacs, i el cop definitiu va ser tancar el bar, lloc de culte durant tants i tants anys de tertúlies de bàsquet. Allí es va gestar una generació d’entrenadors única, amb Alfred Julbe, Izquierdo, Pedro Martínez, Trifon Poch... amb Josep Maria Guasch com a aglutinador i que va portar Llaneza. Ha estat sens dubte una escola de tècnics.
Per què tot s’acaba? El 18 de novembre, l’Arquebisbat va notificar que havia rebut un requeriment de l’Ajuntament de Badalona per tancar el pavelló esgrimint la situació de precarietat. El termini per desallotjar les instal·lacions esportives acaba demà. El problema és que no hi ha cap llicència d’activitat. I la pregunta que es fa tothom és: I ara què? L’Ajuntament ha volgut donar resposta recol·locant els 22 equips a entrenar en diferents pavellons de la ciutat i pobles de la rodalia. Però amb la ja evident falta d’instal·lacions, el puzzle no convenç ningú, perquè d’entrada tots han de canviar de lloc. La supervivència de l’entitat no perilla, però sí la seva força. Què passarà durant el temps (mínim tres anys) que es trigarà a trobar nova llar? És una incògnita. La junta vol presentar un projecte el proper16 de desembre per no moure’s del pavelló i revitalitzar les instal·lacions com a punt neuràlgic del barri. L’Ajuntament ofereix els terrenys de la Focus –on havia d’anar la piscina Mireia Belmonte– i l’Arquebisbat, pagar part de les obres. Però el SamPep no vol marxar lluny, vol mantenir les arrels al centre per no perdre l’essència, i li agradaria un pavelló a la Mobba, una antiga fàbrica al costat de l’estació de tren. Tot són rumors, tot són bones intencions, però la realitat és que, com diu el lema, El Sant Josep no es toca, però sí que els hi estan tocant. I molt.