Salamanca parla català
Spar Citylift i Cadí es retroben, a Castella, en els quarts d’una competició que a l’Uni se li resisteix i que el Sedis juga per segon cop
Les gironines hi arriben molt fines però les de l’Alt Urgell mai s’arronsen contra elles
L’Spar Citylift i el Cadí tenen aquesta tarda (18 h), a Salamanca en els tercers quarts de final de la copa, una nova entrega de la seva particular i cada cop més creixent rivalitat. És l’únic títol FEB que se li resisteix, a l’Uni, que ha perdut les tres últimes finals. La d’avui és la segona presència del Sedis en el torneig estatal, al qual torna després del debut de fa un any a Vitòria, en què va tombar l’Araski –l’amfitrió (66-60)– i va perdre, en la semifinal, contra el seu rival d’avui (80-60).
Els dos catalans de la Lliga Femenina no falten mai a la cita amb l’emoció quan es troben cara a cara. La temporada passada, les de l’Alt Urgell van fer tocar les gironines de peus a terra (86-81) i, des d’aleshores, l’equip d’Èric Surís va enllaçar 17 triomfs seguits en la lliga –rècord del club– inclòs el 71-56 a Fontajau, el primer dels sis duels seguits que han acabat amb victòria de l’Spar Citylift: la segona volta (71-56), la copa, els play-off amb el dramàtic 73-74 a la Seu, la Lliga Catalana (46-66) i el 54-56 del desembre.
Que passi
“L’equip va sortir sense cap complex d’inferioritat i va competir el partit de tu a tu. L’objectiu és arribar vives al final del partit, que passi el que hagi de passar”, assegura Bernat Canut sobre aquests antecedents, abans del salt inicial d’avui contra l’equip del seu amic Èric Surís. El Cadí va retrobar-se amb ell mateix després de caure eliminat de l’Eurocopa, al gener, en l’eliminatòria de 16, amb el 81-50 a Landes (64-50 a l’anada), en el que era el debut en competició continental del Sedis. La derrota de dissabte a casa contra el cuer de la lliga, el Bembibre, en una pròrroga que va forçar Ariadna Pujol, n’és l’asterisc.
Llançades
La classificació per als quarts de final de l’Eurocopa, l’eliminatòria posterior que el Cadí ja no podrà disputar, deixa l’Spar Citylift en disposició d’igualar el seu sostre europeu –semifinals el curs passat– si supera el Venècia en els quarts i, de retruc, de guanyar tots els títols en joc després d’haver alçat la Lliga Catalana i la supercopa quan de l’actual plantilla encara no tenia Martínez, Vasic, Xargay i Bishop. Quatre noms propis gràcies als quals, amb una setmana d’entrenaments en l’aturada FIBA, s’explica l’espectacular progressió de l’Uni després d’un parèntesi al qual arribava en caiguda lliure (2-5 el gener).
Els noms propis marquen les possibilitats del Cadí. Moore és imprescindible, però contra l’Uni, amb Coulibaly al davant (16 punts, 10 rebots i 24 de valoració en la lliga), perd prestacions. La líder en valoració de la lliga es va quedar en 14 punts aquell dia. Wiese (17) o Bahí (11) són figures necessàries per a un final ajustat.
La història
Si l’Spar Citylift arriba a la final demà passat, Laia Palau igualarà Elisa Aguilar en partits jugats en la copa (30), després de superar Noe Jordana (29). Luci Pascua –vuitena– en té 23 i és la cinquena en rebots (115), just al davant de Palau (110), la novena en punts i segona en assistències seguida de Domínguez. Núria Martínez és sisena i Xargay, desena.
LA PRÈVIA
