El pla A

La decisió no altera el full de ruta de la base barcelonina (1979): “Serà l’any que ve; en principi seguiré jugant i continuaré amb el mateix full de ruta: si estic bé, tinc ànims i tot continua igual, tindré ganes d’anar-hi. I, si no, no. Perquè si fins d’aquí a mig any no tens competició...”, diu la base de l’Spar Citylift, l’equip en què espera continuar jugant tot i ser conscient de la situació de l’Uni, la línia de flotació del qual ja va quedar tocada pels efectes del temporal Glòria. “Hem de veure quines intencions tenen, quin projecte, quin pressupost... No sé què passarà. En cap sentit”, assegura. De fet, fins i tot la retirada és un escenari que s’ha plantejat: “No sé si d’aquí a mig any encara tindré el cuc; m’hauré mantingut preparada.”

Confinades

“Estic com una bèstia i, si això dura gaire, sortiré d’aquí... [riu]. Estic rebentada i em fa mal tot”, explica Laia Palau sobre els efectes de l’estat d’alarma. “Tots hem de fer exercici, també per al cap”, assegura, com a via per afrontar la situació pel coronavirus, que, entre moltes altres conseqüències, manté aturada la lliga femenina un cop cancel·lades les competicions europees. “Encara estan esperant. La federació va dir una setmana més, però és que no podem sortir de casa!”, exposa, rient, l’esquerrana, que va arribar a Girona l’estiu del 2019.

“Hem de veure com va canviant la situació dia a dia. Ja ho veurem, perquè res del que està passant és a les nostres mans i no sabem com acabarà la lliga, si hi haurà plaça d’Eurolliga... Haurem d’esperar”, hi afegeix. L’Spar Citylift té les estrangeres al seu país d’origen. Palau va arribar l’estiu del 2019 a Girona i va signar un compromís d’una temporada amb opció d’allargar-ho una altra, que va fer efectiva al mateix parquet de Fontajau, en ple èxtasi col·lectiu pel títol de lliga que l’Uni acabava de guanyar. Era el seu catorzè títol, el tretzè en les últimes catorze temporades.