“Pensava que esperarien”
Olimpisme. Laia Palau, que es podria convertir en la jugadora de bàsquet més gran a disputar uns Jocs, diu que seguirà en actiu tot i l’ajornament i que la prioritat és continuar a l’Spar Citylift
“Era una possibilitat. Real. Però pensava que esperarien una mica més, perquè hi ha molts interessos en joc.” És la primera reacció de Laia Palau a l’ajornament al 2021 dels Jocs de Tòquio, que havien de ser la seva quarta presència en una cita olímpica. La capitana de la selecció espanyola femenina i una de les capitanes de l’Spar Citylift, juntament amb Núria Martínez, es mostrava prudent, abans que res, amb la situació actual pel coronavirus: “Jo i totes, ara mateix, estem a l’expectativa de veure com acaba el confinament.”
La cita olímpica d’aquest estiu havia de convertir la barcelonina en la jugadora de bàsquet més gran a disputar uns Jocs després que Adriana Moisés (Brasil, a Rio) i Dorothy Patterson (Nova Zelanda, a Sidney) hi participessin amb 38 anys. El rècord, doncs, s’establirà en 41 si Palau arriba a Tòquio el 2021.
El pla A
La decisió no altera el full de ruta de la base barcelonina (1979): “Serà l’any que ve; en principi seguiré jugant i continuaré amb el mateix full de ruta: si estic bé, tinc ànims i tot continua igual, tindré ganes d’anar-hi. I, si no, no. Perquè si fins d’aquí a mig any no tens competició...”, diu la base de l’Spar Citylift, l’equip en què espera continuar jugant tot i ser conscient de la situació de l’Uni, la línia de flotació del qual ja va quedar tocada pels efectes del temporal Glòria. “Hem de veure quines intencions tenen, quin projecte, quin pressupost... No sé què passarà. En cap sentit”, assegura. De fet, fins i tot la retirada és un escenari que s’ha plantejat: “No sé si d’aquí a mig any encara tindré el cuc; m’hauré mantingut preparada.”
Confinades
“Estic com una bèstia i, si això dura gaire, sortiré d’aquí... [riu]. Estic rebentada i em fa mal tot”, explica Laia Palau sobre els efectes de l’estat d’alarma. “Tots hem de fer exercici, també per al cap”, assegura, com a via per afrontar la situació pel coronavirus, que, entre moltes altres conseqüències, manté aturada la lliga femenina un cop cancel·lades les competicions europees. “Encara estan esperant. La federació va dir una setmana més, però és que no podem sortir de casa!”, exposa, rient, l’esquerrana, que va arribar a Girona l’estiu del 2019.
“Hem de veure com va canviant la situació dia a dia. Ja ho veurem, perquè res del que està passant és a les nostres mans i no sabem com acabarà la lliga, si hi haurà plaça d’Eurolliga... Haurem d’esperar”, hi afegeix. L’Spar Citylift té les estrangeres al seu país d’origen. Palau va arribar l’estiu del 2019 a Girona i va signar un compromís d’una temporada amb opció d’allargar-ho una altra, que va fer efectiva al mateix parquet de Fontajau, en ple èxtasi col·lectiu pel títol de lliga que l’Uni acabava de guanyar. Era el seu catorzè títol, el tretzè en les últimes catorze temporades.
