Enyorança

“Mantenir la forma està resultant força complicat. Sí que tenim la sort de tenir terreny i hi dono voltes o faig els meus exercicis, però no és el mateix que estar en dinàmica d’equip, les rutines diàries, poder entrenar-te amb altres jugadores. Ho trobo a faltar i es perd la forma”, diu sobre com mira de no perdre el to físic el dorsal 1 de l’Uni, que quan es va incorporar a la pretemporada de l’equip, després de guanyar la plata en l’europeu de 3x3 a Hongria, es va fer un arrencament dels músculs isquiotibials que l’obligava a passar per la sala d’operacions amb un període estimat de baixa de cinc a sis mesos.

“En una recuperació de sis mesos hi ha dies que estàs a dalt i dies que estàs a baix. Soc molt activa i inquieta i no sé estar-me en un sofà”, recorda, agraïda amb el seu entorn més pròxim per la tardor que va haver de viure.

El túnel

L’hivern, quan ja s’havia incorporat a la dinàmica de l’equip tot i no tenir l’alta, per conviure-hi els dos últims mesos de la seva recuperació, va tenir un gran protagonista a Fontajau: el Glòria. “Quan es va reobrir per a nosaltres va ser molt especial”, recorda, i valora la tasca dels treballadors que es van lliurar per fer-ho possible, de les entitats i de les institucions. “Tornàvem a casa per jugar davant l’Avenida i el pavelló estava ple de gom a gom”, diu del seu primer partit oficial del curs, en què va viure el millor moment: “Quan estem totes esperant sortir del túnel de vestidors.”

Núria manté el contacte amb jugadores de l’Spar Citylift i amb altres amb qui ha coincidit al llarg de la seva dilatada trajectòria. I mostra un desig: “Esperem que la situació s’estabilitzi una mica, que no hi hagi més repercussions negatives i que la gent ho pugui superar de la millor manera possible.”