L’internacional català de bàsquet Pau Gasol ha parlat sobre la possibilitat de disputar els Jocs de Tòquio a l’any 2021 després que aquests s’hagin ajornat com a conseqüència de la crisi del coronavirus i ha expressat el desig que la de la capital japonesa sigui la seva cinquena cita olímpica.

“Ara, d’una banda, tinc més temps per recuperar-me però haurem de jugar de forma competitiva per arribar a l’estiu del 2021 a bon nivell per tal de ser capaç de competir i ajudar el meu país”, ha indicat el català, en declaracions a Olympic Channel. “No és una cosa negativa, però la veritat és que en aquells dies tindré 41 anys. És una cosa que m’estimula perquè sempre m’he guiat pels reptes i sóc molt ambiciós. Encara vull ser capaç de disputar els meus cinquens Jocs, el que possiblement sigui el meu últim torneig”, ha comentat.

En aquest sentit, Pau Gasol creu que guanyar una medalla olímpica, preferiblement l’or, seria la millor manera possible de finalitzar la seva carrera: “Tinc assumit que si no tinc l’oportunitat de jugar de nou hauré tingut una carrera increïble i estaré feliç. Si puc jugar alguna cosa més, per a això treballo dur, i gaudir de l’esport que estimo una mica més, seria genial. En això tinc posat el cos i la ment, però veurem”.

Respecte a la lesió de la que s’està recuperant ha manifestat: “No sé encara si el meu peu serà capaç de recuperar-se i aguantar l’esforç, la càrrega i l’estrès que el bàsquet professional exigeix als quaranta anys. Intento controlar el que puc controlar, de fer el que puc fer a casa. I una vegada que pugui fer alguna cosa més, ho faré. Necessito veure els metges però ara mateix no puc”. Així mateix ha recordat el que va suposar la selecció nord-americana de bàsquet als Jocs Olímpics de Barcelona 92, coneguda com Dream Team, per a ell: “Tenia 12 anys, jugava al bàsquet i m’agradava aquest esport. Aquell Dream Team, l’original, va canviar realment la disciplina i va inspirar i va impactar a nens i joves, especialment de la meva generació. Ens va obrir els ulls i ens va fer somiar en gran”.

Sobre la seva posició com a persona que inspira als altres, ha dit: “És un gran regal ser capaç d’inspirar a la gent. M’ho prenc com una oportunitat i, en certa mesura, com una responsabilitat. Crec que quan algú t’inspira i t’arriba, depèn de tu inspirar als altres d’una manera similar. Crec que és part del camí de la vida. Adquirim coneixement, adquirim experiència i després ho compartim inspirant als altres”.

Finalment ha parlat dels sanitaris i d’altres professionals als quals considera un referent: “Hi ha molta gent que m’inspira ara mateix. El personal sanitari que està treballant molt dur durant aquesta crisi del coronavirus són molt inspiradors. És gent que treballa contrarellotge en situació de risc pel bé de la societat dels seus països i comunitats. Aquesta gent inspira”. Finalment ha conclòs: “La gent que està tractant de buscar una solució en l’àmbit sanitari, en el de la ciència, en la política. Si fas tot el que pots per fer alguna cosa més gran que tu, això és inspiració per a mi”.