Les decisions

Dedicar-se en cos i ànima al bàsquet, la decisió, és el moment més dur que confessa haver passat, seguit de la seva etapa al Ros Casares, en què a més de suportar molta pressió li va coincidir amb el moment de definir quin tipus de jugadora volia ser. Una etapa amb un final “peculiar” per la desaparició del club.

Referent

“Fa molts anys que jugo i la gent valora la meva longevitat. I ser base fa que el joc passi per les teves mans, la direcció. I potser per això la gent s’hi fixa més.” Són les raons per les quals la jugadora de l’Spar Citylift creu que moltes persones, sobretot joves, la tenen com una referència. “Endavant, vinga. El bàsquet és un esport meravellós, molt ric en molts aspectes. I per a mi que sigui en equip fa que coincideixis amb molta gent. Recordo perfectament amb qui he guanyat les coses”, respon a qui li demana perquè s’ha de dedicar a l’esport de la cistella. “És infinit, jo n’aprenc cada dia. I és un esport molt ràpid, si us agrada i en gaudiu, dediqueu-vos-hi. Gaudiu del camí, del dia a dia.”

Fins quan?

“No ho sé i fa temps que ho penso. No vaig més enllà, com aquests dies que estem tancats. Miro d’acabar el dia satisfeta i tranquil·la del que he fet.” És la resposta a la tan reiterada qüestió sobre fins quan continuarà en actiu.“Serà una qüestió de físic, perquè, de ganes, en tinc. Al principi del confinament, amb cinc mesos sense competir que estic tan contenta amb la carrera que he fet... hi pensava. Però és el que dic, pas a pas.”

Ser una noia Almodóvar, celebracions com la medalla en els Jocs de Rio, la seva passió per la muntanya i lectures recomanades com la trilogia de Dolores Redondo que s’està llegint ara són les parts més anecdòtiques de l’entrevista.