Córrer no és de covards

El Bàsquet Girona s’ha gua­nyat l’ascens als des­pat­xos però també a la pista, ja que el segon lloc que ocu­pava en la fase d’ascens és el que li ha obert, final­ment, les por­tes de la LEB Or. Sota les ordres d’Àlex For­mento l’equip ha acon­se­guit mode­lar un estil propi amb alguns alts i bai­xos pro­pis de la duresa de la com­pe­tició i de l’exigència dels rivals. Des del prin­cipi el tri­an­gle for­mat per Sàbat, Sevi­llano i Hes­ter es va con­so­li­dar com el fona­ment sobre el qual cons­truir l’edi­fici. L’equip tècnic ha inten­tat que la defensa sigui, de fet, la prin­ci­pal arma ofen­siva de l’equip.

Con­tro­lar el rebot o recu­pe­rar la pilota i cre­uar la pista veloçment cap a la cis­te­lla rival ha garan­tit més encert que no pas el joc de pos­sessió, en què els juga­dors s’han sen­tit més incòmodes. Sàbat, Sevi­llano i Hes­ter han agraït l’aposta de no mirar enrere. Córrer també té ris­cos, i aquí podríem citar una llarga llista d’entre­na­dors lle­gen­da­ris que han pre­fe­rit des de temps imme­mo­ri­als parar com sigui el joc i esgo­tar per bé o per mal qual­se­vol segon que una pos­sessió et pugui donar. Al final, però, l’equip ha estat el que ha tin­gut més encert en els llançaments a cis­te­lla –per sobre del 45%– per una llei de la física: si arri­bes abans a la cis­te­lla que els teus rivals tindràs més espai per ano­tar sem­pre que con­tro­lis la teva pròpia velo­ci­tat.

En el joc estàtic l’equip, cer­ta­ment, ha tin­gut una altra arma gens menys­pre­a­ble, el llançament tri­ple de qual­se­vol racó, començant per Sàbat i aca­bant per Dijks­tra, un cen­ter atípic amb ànima d’escorta i amb difi­cul­tats per jugar d’esquena, tot i la seva volun­tat de ferro per fer front a pivots més forts.

Moreno, Este­ban i Gra­ham, l’últim d’arri­bar, han demos­trar ser juga­dors exte­ri­ors amb capa­ci­tat d’ano­tar de lluny però sovint han estat irre­gu­lars, fet que ha demos­trat que el prin­cipi bàsic, millor ràpid i de dos que no pas lent i de tres, era l’idoni.

Sàbat, Sevi­llano i el mateix Hes­ter ja tenen experiència en la LEB Or i tin­drien cabuda en una hipotètica plan­ti­lla per a la tem­po­rada 2020/21. Moreno i Este­ban, tots dos de la gene­ració del 1998, tenen a favor seu un gran marge de pro­gressió. Tot i que el cinc titu­lar de For­mento ha anat vari­ant poc. Només ha mos­trat dub­tes en la posició d’escorta. Moreno, una aposta per­so­nal, va començar sent indis­cu­ti­ble però va anar per­dent pes en favor d’Este­ban o Gra­ham.

Els super­vi­vents

Costa i Cosi­alls, mem­bres de l’equip que va debu­tar en la LEB Plata el 2018, han demos­trat que es merei­xien una segona opor­tu­ni­tat. Més enllà de les seves estadísti­ques indi­vi­du­als, han com­plert de sobres el seu rol fins i tot en moments molt deli­cats, com ara el deci­siu de Pon­fer­rada.