Més o menys la meitat, que no era poca cosa. L’altra vegada vam arribar a acords amb institucions públiques i encara ens deuen calés, i ho hem passat molt malament. Si depens de les institucions públiques els diners no venen quan tu els necessites, sinó quan aquestes han acabat tots els seus procediments, que són infinits, eterns i confusos. Ara mateix amb calés per cobrar de les institucions, més algun deute que havíem generat, no podíem tornar-nos a tirar a la piscina com la primera vegada. Amb 40.000 o 50.000 euros potser sí, però amb una quantitat de 90.000 euros pendents era impossible.

Com dic, la Covid ens va donar l’ascens i la Covid ens l’ha tret. És complicat perquè tenim un sarau econòmic en aquest país impressionant. Sobretot hi ha un tema molt important i és la incertesa que la lliga no s’acabi, o s’aturi. Un dels valors afegits que es pot posar sobre la taula és la televisió, però quants partits hi haurà si s’ha de tallar la competició? I si haguéssim d’estar amb pavellons buits tampoc interessa.

Pot semblar dramàtic, però personalment ho ha estat més per l’estrès d’aquests dies, perquè he hagut de treballar molt contra rellotge, intentant buscar una agulla en un paller, com s’acostumar a dir. De totes maneres, nosaltres érem partidaris que aquesta temporada no hi hagués ni ascensos ni descensos. Ens sembla un contrasentit que la Lliga Femenina hagi ampliat el nombre d’equips, que suposa un increment de despeses, amb un horitzó de crisi.

Era molt complicat en un aspecte esportiu, perquè genera molta incertesa i molt d’estrès tant a les jugadores que teníem com a l’estaf i la direcció tècnica, perquè érem en un punt mort i estem perdent mercat de jugadores estrangeres. A més, si ens esperàvem al dia 17 hauríem perdut els drets per jugar la Lliga Femenina 2 i hauríem hagut de baixar a tercera catalana, i no volíem córrer aquest risc.

Tots n’estaven al cas. Des del primer moment vam parlar tant amb l’entrenador, Daniel José Serra, com amb les jugadores. A la capitana, l’Helena López, que ja havia estat a la màxima categoria i que està molt vinculada al club, li ha fet molta ràbia, però ho ha entès.

Ells no podien arribar a les xifres que es mouen a la Lliga Femenina, però estaven al corrent de tot. Hi havia predisposició a continuar i ara reprendrem les converses per renovar l’acord.

Ara mateix ja disposem de set jugadores de la casa, jovenetes. Algunes ja eren a l’equip aquesta temporada, d’altres les hem recuperat. Són jugadores que tenen qualitat, que es coneixen de fa molt de temps, i crec que amb això podem començar un projecte de nou, amb l’ajuda de tres estrangeres que els donin experiència i fortalesa física. Creiem que aquest any podem competir dignament, de la meitat cap amunt, i potser en dues o tres temporades serà una altra vegada un equip per aspirar a tot.