La situació és límit, però tal com recordava Xavi Pascual dissabte, el Barça està ferit però no pas mort. Els blaugrana, que ahir van viatjar cap a Vitòria, s'han conjurat per donar un tomb a la final aprofitant el canvi d'escenari, i aquesta nit al Buesa Arena (20.30 h, La 2) volen començar a escriure el primer capítol d'una novel·la mai vista. La de remuntar un 0-2 en la final. Això sí, els de Xavi Pascual hauran de conviure constantment amb l'espasa de Dàmocles de saber que ja no hi ha coixí de seguretat, i que un altre error els enviarà precipitadament de vacances. I tot plegat en un escenari hostil, amb un Buesa Arena que, tal com s'esperava, ja ha penjat el cartell de «tot venut». El Barça, però, ja sap el que és jugar en tota mena d'inferns, i s'ha d'aïllar de tot l'entorn. La consigna és clara. Pensar només en avui. Exclusivament en aquest tercer partit.

Sorpreses tàctiques a banda, el factor mental es presenta determinant perquè la sèrie canviï de sentit. Una fortalesa psicològica que havia estat un dels senyals d'identitat dels blaugrana i que s'ha diluït en aquesta final. En els dos partits els blaugrana no han sabut mantenir el cap fred en els moments decisius, en què els ha faltat claredat d'idees, i el preu que n'han pagat ha estat altíssim, amb un 0-2 inesperat per gairebé tothom. A més, els jugadors de Pascual s'han destarotat amb el criteri arbitral, que ha permès molts contactes –Hierrezuelo, Pérez Pizarro i Jiménez tindran la missió de xiular el tercer assalt–, s'han ennuegat contra la dura defensa alabesa i mai han acabat d'imposar l'alt ritme de joc habitual. Uns aspectes que han minat la confiança dels blaugrana, fet que s'està traduint en mals percentatges de tir, especialment des dels 6m25 (un 27% en la sèrie, amb 13/47, quan en la lliga regular, per exemple, el Barça vorejava el 40% d'encert en triples). En els dos partits de la final el Barça ha fet pitjors percentatges que el Caja Laboral tant en tirs de tres com de dos i tirs lliures. Això sense comptar els mals partits que han fet jugadors clau com ara Ricky, Navarro i Lorbek. Una confiança que sí que ha acaparat el Caja Laboral, que venia com a víctima i ha sortit del Palau a un pas del títol. I tot plegat, després d'un segon partit en què Splitter i Teletovic, la seva referència interior, van signar la seva pitjor actuació conjunta del curs (4 de valoració entre tots dos).

A Vitòria, de tota manera, continuen sense llançar les campanes al vol, conscients que el Barça es pot despertar i que, si ho fa, és capaç de tot. Al Buesa Arena, a més, saben que aquest tercer partit pot ser la clau per liquidar l'eliminatòria, perquè si la final s'allarga, cada cop tindran menys benzina des del punt de vista físic –i més amb el desgast que estan fent per mantenir l'alt nivell defensiu– i que la pressió pot canviar de bàndol.

Els d'Ivanovic s'han carregat de confiança, però toquen de peus a terra, conscients del perill d'un equip del currículum del Barça