No està tot dit

La situ­ació és límit, però tal com recor­dava Xavi Pas­cual dis­sabte, el Barça està ferit però no pas mort. Els blau­grana, que ahir van viat­jar cap a Vitòria, s'han con­ju­rat per donar un tomb a la final apro­fi­tant el canvi d'esce­nari, i aquesta nit al Buesa Arena (20.30 h, La 2) volen començar a escriure el pri­mer capítol d'una novel·la mai vista. La de remun­tar un 0-2 en la final. Això sí, els de Xavi Pas­cual hau­ran de con­viure cons­tant­ment amb l'espasa de Dàmocles de saber que ja no hi ha coixí de segu­re­tat, i que un altre error els enviarà pre­ci­pi­ta­da­ment de vacan­ces. I tot ple­gat en un esce­nari hos­til, amb un Buesa Arena que, tal com s'espe­rava, ja ha pen­jat el car­tell de «tot venut». El Barça, però, ja sap el que és jugar en tota mena d'inferns, i s'ha d'aïllar de tot l'entorn. La con­signa és clara. Pen­sar només en avui. Exclu­si­va­ment en aquest ter­cer par­tit.

Sor­pre­ses tàcti­ques a banda, el fac­tor men­tal es pre­senta deter­mi­nant perquè la sèrie canviï de sen­tit. Una for­ta­lesa psi­cològica que havia estat un dels senyals d'iden­ti­tat dels blau­grana i que s'ha diluït en aquesta final. En els dos par­tits els blau­grana no han sabut man­te­nir el cap fred en els moments deci­sius, en què els ha fal­tat clare­dat d'idees, i el preu que n'han pagat ha estat altíssim, amb un 0-2 ines­pe­rat per gai­rebé tot­hom. A més, els juga­dors de Pas­cual s'han des­ta­ro­tat amb el cri­teri arbi­tral, que ha permès molts con­tac­tes –Hier­re­zu­elo, Pérez Pizarro i Jiménez tin­dran la missió de xiu­lar el ter­cer assalt–, s'han ennu­e­gat con­tra la dura defensa ala­besa i mai han aca­bat d'impo­sar l'alt ritme de joc habi­tual. Uns aspec­tes que han minat la con­fiança dels blau­grana, fet que s'està tra­duint en mals per­cen­tat­ges de tir, espe­ci­al­ment des dels 6m25 (un 27% en la sèrie, amb 13/47, quan en la lliga regu­lar, per exem­ple, el Barça vore­java el 40% d'encert en tri­ples). En els dos par­tits de la final el Barça ha fet pit­jors per­cen­tat­ges que el Caja Labo­ral tant en tirs de tres com de dos i tirs lliu­res. Això sense comp­tar els mals par­tits que han fet juga­dors clau com ara Ricky, Navarro i Lor­bek. Una con­fiança que sí que ha aca­pa­rat el Caja Labo­ral, que venia com a víctima i ha sor­tit del Palau a un pas del títol. I tot ple­gat, després d'un segon par­tit en què Split­ter i Tele­to­vic, la seva referència inte­rior, van sig­nar la seva pit­jor actu­ació con­junta del curs (4 de valo­ració entre tots dos).

A Vitòria, de tota manera, con­ti­nuen sense llançar les cam­pa­nes al vol, cons­ci­ents que el Barça es pot des­per­tar i que, si ho fa, és capaç de tot. Al Buesa Arena, a més, saben que aquest ter­cer par­tit pot ser la clau per liqui­dar l'eli­mi­natòria, perquè si la final s'allarga, cada cop tin­dran menys ben­zina des del punt de vista físic –i més amb el des­gast que estan fent per man­te­nir l'alt nivell defen­siu– i que la pressió pot can­viar de bàndol.

Els d'Iva­no­vic s'han car­re­gat de con­fiança, però toquen de peus a terra, cons­ci­ents del perill d'un equip del currículum del Barça