Sí, i en qüestió de poc temps es veuran coses molt interessants perquè hem passat de sis equips a tretze o catorze. A més, hi havia poc bàsquet femení i la temporada vinent ja tindrem cinc equips. Tots aquests anys de voltar pel món he après coses bones i no tan bones i m’he acabat fent la idea del club que vull.

M’oferien una cosa per la qual he estat lluitant també molts d’anys. A la Bisbal ja saben fins a quin punt puc estar disponible i hi estan d’acord. La lliga són sis mesos clavats, seran uns mesos de voràgine i espero que funcioni.

He estat deu anys a copa Catalunya, repartits entre Blanes, el Masnou, Sant Cugat i Molins. Havia tingut quatre oportunitats davant del nas per agafar un equip, quan vaig estar a Blanes, el projecte de Cassà, el projecte fallit de Sant Gregori, un any al Masnou, i mai havia tingut l’oportunitat de quadrar-ho tot, ja fos per temes econòmics o perquè esportivament em semblaven projectes poc fiables. Era una assignatura que la donava per suspesa.

Faltaria un jugador interior, fa dos anys el club va fer una aposta màxima amb Hopewell i va sortir extremament bé, però l’any passat amb Walker ja no va anar tan bé. i no hi ha una opció molt fiable, crec que sortirem amb el que tenim, que són onze jugadors i uns quants joves del B per ajudar-nos a treballar.

Són dos jugadores referencials a Catalunya en les posicions exteriors, tot i que l’Eric ve d’una lesió important. En Xevi és un jugador contrastat, amb molt de talent per crear amb la pilota a les mans. La fortalesa del projecte, més enllà de tenir una plantilla competitiva, és una cosa que tenen pocs clubs a Catalunya, el pavelló sempre ple amb gent bolcada. Esportivament el que vull és un equip que sigui ambiciós en el dia a dia, que no es conformi només amb participar en la lliga.Els resultats ja ens posaran on toca, però no faré 800 quilòmetres a la setmana per anar a passar l’estona. Volem jugar bé, entretenir la gent i lluitar pels partits descaradament.

Ni jo ni el club ens posem cap llistó, però és una lliga curta i molt competitiva i no podem pensar que ja agafem la forma al gener perquè ja serà massa tard.

Fa coses que estan bé, però n’hi ha d’altres que s’han de canviar, sobretot pels clubs com el meu, que som lluny del centre d’administració que és Girona. A Llívia no em truca mai ningú de la delegació per dir-me com estic. La sensació que tenim és que els clubs treballem per a la federació i no a l’inrevés, que és el que hauria de ser. Ara mateix, però, no hi podria estar involucrat. Puc fer bé una cosa, força bé dues però tres és impossible.