És molt important el suport dels clubs tot i la dificultat que hi havia de dates pel tema de la Covid-19. Era bo que la nova junta no es retardés per pogués gestionar tota l’estructura i les competicions. Assolir més de la meitat dels avals del 408 clubs amb dret a vot és clau. Sense eleccions hem guanyat 15 dies.

El millor que he sabut. Ha estat un any molt complicat. No era fàcil. Quedava un any amb una estructura de junta directiva i de professionals ja establerta. He tingut la seva confiança. Soc molt conscient que jo no vaig guanyar aquestes eleccions sinó que vaig acabar un mandat del Joan Fa, a qui li agraeixo la confiança que em va donar. Vam haver de prendre decisions com suspendre les competicions que, a vegades, a la gent no li agrada. Però posteriorment hem vist que no ho vam fer tan malament perquè de les dinou federacions autonòmiques, divuit van seguir el nostre camí, amb la federació espanyola inclosa, mantenint els ascensos i no els descensos. No volíem castigar ningú. Hi haurà més clubs a les categories, però en dues temporades les coses es reestructuraran i tornarem als plantejaments del curs 2018/2019.

Sí, molt. Semblava que pretenia fer una campanya agressiva i van començar a parlar massa aviat. Nosaltres teníem clar que fins que no s’aprovés la convocatòria oficial d’eleccions no ho faríem. I va sorprendre. No entraré en els motius, per què ho van fer, però em va sorprendre perquè semblava que ho tenien molt treballat, però després no va ser així. Ens va ajudar el pacte amb el Pere Francitorra perquè s’incorpora nova gent, una renovació amb noves idees, i s’ha fet una gran pinya. Els que coneixen la casa i amb els que entren nous. Unim forces, i els clubs ho han valorat. Hi ha gent de moltes professions, però tothom és del món del bàsquet.

No. Ni un ni l’altre. L’únic que ho ha fet és el Josep Monràs, que era el segon de la candidatura de Mitjana.

Serà el vicepresident primer i, a part del seu període d’adaptació per conèixer, tindrà un paper molt institucional. És bo que el conegui tothom, i després ja veurem com estructurem les àrees.

No n’hem parlat. Veurem també què faig jo, perquè la meva idea és estar-hi aquests quatre anys, i no he mirat més endavant. Entenc que tingui aspiracions per ser president, però només tenim clar que treballarem junts. Quan portem dos anys de mandat ja en parlarem.

Soc molt honrat i ho seguiré sent. Soc aquí perquè estic prejubilat, però no hipotecaré la federació. No vinc a guanyar-m’hi la vida, perquè no hi cobro ni un euro. No he de mantenir la cadira. Ens estrenyerem el cinturó, hem reduït totes les despeses, però en el dia a dia som una federació important i hi ha una despesa important.

De cara a les eleccions a la FEB del 21 de setembre això ens fa forts. Som quasi el 25% dels participants en competicions FEB. De poc més de 100 assembleistes, n’hi ha 12 representants de la federació catalana. El bàsquet català ha de presumir. No a la junta directiva. Si anem a nivell de promoció, campionats d’Espanya mini, infantil i cadet som el número 1. I tot això tinc clar que la feina és dels clubs, nosaltres els ajudem. Tenim 75.000 llicències, hem de ser importants. Hem d’estar a la comissió delegada, que és l’òrgan de govern, i tenim gent de l’àmbit tècnic, arbitral i de competició que poden entrar en les diferents àrees.

Tenim diferents escenaris en funció de tot el que passi. Vam decidir començar un mes més tard perquè a l’agost no es podia fer res i perquè al setembre els clubs poguessin fer campus i activitats per tenir ingressos. La nostra idea és el 17 d’octubre arrencar. Veurem com funciona el tema de les instal·lacions. Hi ha ajuntaments amb una idea i d’altres amb una altra sobre els pavellons. Cal tenir un protocol unificat a tot Espanya. Nosaltres ja tenim el nostre protocol presentat ahir amb l’OK de la Generalitat, que és de mínims perquè els clubs no poden tenir despeses inassumibles. L’altra possibilitat és començar al gener si hi ha un rebrot. El sector de l’esport ja no pot estar més aturat, pels esportistes i per tota la gent que hi ha al darrere.

Entenem que ni la federació ni les institucions que havien de finançar part d’aquest museu no estan per la feina perquè hi ha altres prioritats. No he dit mai que no volem el museu. Si s’aconsegueix el finançament, endavant però la meva prioritat són els clubs. I són ells, els amos de la federació, els que ho decidiran. Jo faré el que diguin ells. El museu té un pressupost de 7 milions d’euros. Encara que la FCBQ n’hagi de posar 1 i l’Ajuntament de Badalona, 2, en faltarien més de la meitat. La decisió del futur del museu haurà de passar per assemblea, no com fins ara, que era per junta. Si d’aquí a quatre o cinc anys hi ha finançament jo no diré que no. Fins ara ja s’han gastat uns diners importants amb el projecte. Però era de sentit comú frenar-ho. Els clubs demanen reduir despeses en un moment com aquest. Com els hem de demanar que ens gastem ara 7 milions d’euros per un museu?