Bàsquet femení ACB
El Barça, el Joventut, el València, el Saragossa, l’Estudiantes o l’Unicaja ja tenen equip a Lliga Femenina 1 o 2 i la competició creix de nivell, en infraestructura, pressupost, interès i futur
Gran notícia: la revolució i el creixement en el bàsquet femení continua. La Lliga Femenina 1 es va ampliar de 14 a 16 clubs i el nivell ha crescut. No només pels del País Basc, que estan fent les coses molt bé fa temps, sinó per tota la resta. A més, hi ha hagut un impuls que ha arribat indirectament de l’ACB. Ja són sis els clubs que han apostat per tenir bàsquet femení a l’elit.
Primer va ser el Barça quan el 2011 el CB Santfeliuenc, de Sant Feliu de Llobregat, es va vincular al club blaugrana. El Barça CBS ha fet un projecte ambiciós amb Isaac Fernández i una plantilla de luxe. L’últim club ACB en sumar-se a Lliga Femenina 2 és el Joventut. El president, Juanan Morales, parla del nou repte: “Hem de ser conscients que l’oportunitat de jugar a la Lliga Femenina 2 ens arriba una mica massa d’hora perquè encara no tenim l’estructura de la base consolidada, però és un bon mirall tenir un equip sènior en la segona competició estatal per a les joves del planter, com també passa amb el primer equip masculí.” El seu entrenador, Willy Abelló, explica com veu l’ascens del bàsquet femení: “Era un reclam de fa temps, des del punt de vista social era necessari i com a Penya el que hem de fer és ser-hi.”
L’entrada dels clubs ACB com el Barça, el Joventut, el València, el Saragossa, l’Estudiantes o l’Unicaja es veu amb bons ulls en la màxima competició estatal, on hi ha l’Uni Girona i el Cadí la Seu. El tècnic gironí, Eric Surís, s’afegeix a aplaudir que això passi: “És una notícia molt positiva, estan ja aportant un pas endavant quant a potencial esportiu, econòmic i d’organització i ajuda per apujar el nivell de la lliga. Els clubs ACB són un altaveu interessant per exposar i transmetre el bàsquet femení tal com es mereix. Ho seria més si el Barça aconseguís el repte de pujar o el Madrid fes un equip perquè serien els altaveus més heavies”. El seu col·lega de professió del Cadí la Seu, Bernat Canut, subratlla un factor clau: “Entren clubs de bàsquet amb projectes d’ambdós gèneres, però la FEB no ha d’oblidar clubs com el nostre, que fa molts anys que hi som i que ens costa arribar al nivell pressupostari d’aquests clubs. Espero que no sigui flor d’un estiu i que no sigui un projecte de quatre o cinc anys i que després desaparegui com va passar amb el Barça; espero que el Saragossa o el València no tinguin explosió immediata i desapareguin.”
Surís elogia la Lliga Femenina: “S’ha ampliat a 16 i una dotzena d’aquests, amb respecte a tots, han fet claríssimament un pas endavant en potencial, tot i que valorem la plantilla que tenen i és aviat, però sobre el paper sí.” Canut fa una reflexió: “L’esport femení està creixent en molts esports, surten joves preparades i entrenades des de petites i el nivell segueix pujant. Bona part de la selecció espanyola absoluta, a excepció d’Astou Ndour i Alba Torrens, ja juga aquí.” El dubte només és un: quant tardarà el Madrid a tenir bàsquet femení? Esperem que aviat per continuar creixent.