Gran notícia: la revo­lució i el crei­xe­ment en el bàsquet femení con­ti­nua. La Lliga Feme­nina 1 es va ampliar de 14 a 16 clubs i el nivell ha cres­cut. No només pels del País Basc, que estan fent les coses molt bé fa temps, sinó per tota la resta. A més, hi ha hagut un impuls que ha arri­bat indi­rec­ta­ment de l’ACB. Ja són sis els clubs que han apos­tat per tenir bàsquet femení a l’elit.

Pri­mer va ser el Barça quan el 2011 el CB Sant­fe­li­uenc, de Sant Feliu de Llo­bre­gat, es va vin­cu­lar al club blau­grana. El Barça CBS ha fet un pro­jecte ambiciós amb Isaac Fernández i una plan­ti­lla de luxe. L’últim club ACB en sumar-se a Lliga Feme­nina 2 és el Joven­tut. El pre­si­dent, Jua­nan Mora­les, parla del nou repte: “Hem de ser cons­ci­ents que l’opor­tu­ni­tat de jugar a la Lliga Feme­nina 2 ens arriba una mica massa d’hora perquè encara no tenim l’estruc­tura de la base con­so­li­dada, però és un bon mirall tenir un equip sènior en la segona com­pe­tició esta­tal per a les joves del plan­ter, com també passa amb el pri­mer equip mas­culí.” El seu entre­na­dor, Willy Abelló, explica com veu l’ascens del bàsquet femení: “Era un reclam de fa temps, des del punt de vista social era neces­sari i com a Penya el que hem de fer és ser-hi.”

L’entrada dels clubs ACB com el Barça, el Joven­tut, el València, el Sara­gossa, l’Estu­di­an­tes o l’Uni­caja es veu amb bons ulls en la màxima com­pe­tició esta­tal, on hi ha l’Uni Girona i el Cadí la Seu. El tècnic gironí, Eric Surís, s’afe­geix a aplau­dir que això passi: “És una notícia molt posi­tiva, estan ja apor­tant un pas enda­vant quant a poten­cial espor­tiu, econòmic i d’orga­nit­zació i ajuda per apu­jar el nivell de la lliga. Els clubs ACB són un alta­veu interes­sant per expo­sar i trans­me­tre el bàsquet femení tal com es mereix. Ho seria més si el Barça acon­seguís el repte de pujar o el Madrid fes un equip perquè serien els alta­veus més hea­vies”. El seu col·lega de pro­fessió del Cadí la Seu, Ber­nat Canut, subrat­lla un fac­tor clau: “Entren clubs de bàsquet amb pro­jec­tes d’ambdós gèneres, però la FEB no ha d’obli­dar clubs com el nos­tre, que fa molts anys que hi som i que ens costa arri­bar al nivell pres­su­pos­tari d’aquests clubs. Espero que no sigui flor d’un estiu i que no sigui un pro­jecte de qua­tre o cinc anys i que després des­a­pa­re­gui com va pas­sar amb el Barça; espero que el Sara­gossa o el València no tin­guin explosió imme­di­ata i des­a­pa­re­guin.”

Surís elo­gia la Lliga Feme­nina: “S’ha ampliat a 16 i una dot­zena d’aquests, amb res­pecte a tots, han fet claríssi­ma­ment un pas enda­vant en poten­cial, tot i que valo­rem la plan­ti­lla que tenen i és aviat, però sobre el paper sí.” Canut fa una reflexió: “L’esport femení està crei­xent en molts esports, sur­ten joves pre­pa­ra­des i entre­na­des des de peti­tes i el nivell segueix pujant. Bona part de la selecció espa­nyola abso­luta, a excepció d’Astou Ndour i Alba Tor­rens, ja juga aquí.” El dubte només és un: quant tar­darà el Madrid a tenir bàsquet femení? Espe­rem que aviat per con­ti­nuar crei­xent.