LAIA RAVENTÓS
BASE DEL SEDIS CADÍ
“Vull gaudir al màxim d’aquesta nova aventura”
Després d’estar al Segle XXI i a la Universitat de Charlotte, l’osonenca s’estrena a la Lliga Femenina després d’estar un any sense jugar
Laia Raventós (4/4/1997, Santa Eulàlia de Riuprimer) va començar a botar la pilota al premini mixt del Vic, on va començar la seva formació. Després va fer el salt al Femení Osona, on va explotar i va aconseguir una beca per estar al Segle XXI. Després va veure l’oportunitat d’anar als Estats Units per jugar a la Universitat de Charlotte 49ers (NCAA-1), però va decidir tornar per qüestions personals. Ara és una de les peces clau del Sedis.
Com li va per terres urgellenques?
M’he adaptat bé i ràpid. La Seu d’Urgell és un poble que acull molt i em sento com a casa tot i que hi sigui de fa poques setmanes. Però tot és molt estrany i no sabem com anirà la lliga.
Moltes incerteses, oi?
Estem aprenent a viure el dia a dia perquè no sabem quan s’acabarà la lliga i quins partits podrem jugar. És cert que la competició europea s’ha ajornat fins al gener, però ens servirà per agafar rodatge a la Lliga Femenina per arribar-hi més fortes.
Què li demana Bernat Canut?
Que jugui com sé i que aporti a l’equip tot el que tinc. Vull competir a gran nivell i gaudir al màxim d’aquesta nova aventura.
Quina opinió tenia del Sedis abans i quina en té ara?
Sempre he seguit el Sedis. També quan estava als Estats Units. L’estil de joc que ha practicat és un segell que crec que s’adapta al meu estil. No hi ha hagut res que m’hagi sorprès, però destacaria l’ambient excel·lent que s’hi viu.
Després d’un any sense competir ha retrobat sensacions?
Sí. Tenia una mica de nervis perquè no sabia què m’esperava. Pensava que ho passaria pitjor i, en canvi, no ha estat així.
Ha passat d’estar a set mil quilòmetres de casa a només 128?
Estic molt contenta d’estar prop dels meus. Si tinc un dia i mig me’n vaig a casa a veure la família. Després de tant de temps fora valoro molt estar aquí.
Hi va sovint, a Santa Eulàlia de Riuprimer?
Els estius vaig a entrenar-me allà. Hi veig la gent que em va ajudar a créixer.
Fa temps que és lluny de casa, perquè va estar a la Residència Blume amb el Segle XXI.
Aquella etapa va ser molt intensa tant físicament com personalment. Em vaig endur grans records perquè érem una família. A més, sent tan joves competir a la Lliga Femenina-2 ens va ajudar.
Allà li van canviar la mà de tir!
Llançava amb la dreta però ho feia tot amb l’esquerra. I em van dir de canviar-ho i em va sortir molt bé i ràpid. He millorat molt en percentatge de tir i va ser una bona decisió.
Va deixar els Estats Units però va complir els seus somnis?
Des de sempre hi havia volgut anar. Des que estava al Segle XXI veia com les sèniors feien aquest salt i tenia clar que jo també ho volia fer. Vaig aconseguir els reptes que m’havia proposat, com aprendre anglès i, pel que fa al bàsquet, competir a alt nivell integrant-me molt bé.
Quin estil de bàsquet hi ha?
Allà és més lent. Hi ha més físic, i l’arbitratge també canvia, perquè aquí es permet més el contacte. També hi ha normes de competició que varien.
A Charlotte va assolir el rècord històric d’assistències, amb quasi 500.
Vaig estar genial. Em vaig adaptar bé perquè la ciutat és ben parida i el campus era a només 20 minuts i hi havia un tros fins a la ciutat. Hi havia moltes coses a fer. L’hivern era més suau que a Catalunya.
Debutarà a la Lliga Femenina més forta dels darrers anys?
La supercopa va demostrar que el nivell ha augmentat molt i que hi ha molt de talent. Serà un curs competitiu i estem preparades per al repte.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.