Txell Alarcón (Barcelona, 31/07/2003) és el nou fenomen del bàsquet femení estatal. Amb només 17 anys acabats de fer, encara en edat júnior, no només ja forma part de la Lliga Femenina, sinó que hi destaca. En el seu debut va fer un recital de 17 punts, amb 5/5 triples increïbles. La sensació era que havia estat tota la vida jugant en l’elit, perquè va dominar l’escenari de manera descarada. Amb tot un món en l’horitzó, Alarcón té les idees molt clares sobre el que vol. Ho va demostrar aquest estiu amb la decisió de fer les maletes i marxar a Logronyo. Els seus inicis van ser al Safa Claror barceloní, en el qual va despuntar, i el llavors cercapromeses adrianenc Dani Poza, ara a l’UE Mataró, la va fitxar per jugar en un club de referència en formació com el Femení Sant Adrià, número u a l’Estat. Poza recorda com era: “No era la millor jugadora de la seva generació mini però vaig veure que podia ser una jugadora especial, una de les claus va ser el canvi físic que, unit que la vam fer jugar de base i escorta, ara fa que estigui capacitada per defensar o atacar en tres o fins i tot quatre posicions.” De la generació del 2003, és de les catalanes més destacades, juntament amb Nhug Bosch (UE Mataró), Gisela Sánchez i Anna Prim (Segle XXI), Claudia Soriano (Almeda) i Laia Anducas (CBS Barça), però apunta cap amunt, com reconeix el tècnic responsable que Alarcón marxés a Logronyo, César Aneas, el seu tècnic ara al Promete: “Si continua així, no tindrà sostre; té capacitat de treball, és una freaky del bàsquet i t’empeny a ser millor entrenador, perquè et qüestiona coses. Confio en ella i ella ho sap, per això va prendre la decisió de venir amb mi al projecte amb Laia Flores i amb Maria Barneda.” Per Poza, una de les claus en la seva carrera serà el seu entorn: “Té una bona família al darrere i això és bàsic; va fer el boom entre infantil i cadet i sempre ha tingut el cap molt ben moblat.” Aneas recorda una anècdota quan la va fer pujar a un entrenament del primer equip del Femení Sant Adrià en la Lliga Femenina 1, quan Alarcón era cadet: “Vaig parar l’exercici i vaig fer que fessin línies les jugadores, perquè amb 15 anys va fer una exhibició i em va servir perquè l’equip es posés les piles per entrenar-se amb més intensitat.” A Logronyo s’ha trobat molt a gust, perquè ha pogut continuar estudiant. Viu en una residència de la Fundació Promete que serveix per potenciar els estudis; comparteix el centre amb noies d’Astúries, Madrid i Kosova. Es perd algun entrenament matinal per anar a classe i ja tothom sap que el seu tècnic li diu Lukita. No perquè no estigui fina del cap, sinó fent referència a l’estrella dels Mavs de l’NBA Luka Doncic: “Fa coses igual que l’eslovè, coses increïbles, i més per la seva edat.” El sobrenom no li desagrada, a Txell Alarcón, que ha posat aquest mateix nom a la seva gata.