Àlex Barrera (Esplugues de Llobregat, 1992), Miquel Salvó (Vilanova i la Geltrú, 1994), Xavi Rabaseda (Ripoll, 1989) i Joan Peñarroya (Terrassa, 1969). Són els quatre membres de l’armada catalana de Burgos. Han ajudat a fer que el club burgalès s’hagi convertit en un monument més de la ciutat al costat de la catedral de Santa Maria, patrimoni de la humanitat. Jugant a bàsquet han fet embogir els 355.429 habitants de la freda localitat de Castella i Lleó. No només no ho podran celebrar a la plaça de toros reconvertida en pista de bàsquet sinó que les restriccions pel coronavirus van fer que ahir en arribar no hi hagués més actes que un sopar d’equip amb la directiva i institucions. Res amb el públic. Posposat.

Els quatre protagonistes tenen al darrere històries curioses. Joan Peñarroya ha tingut una evolució de rècord: campió de LEB Plata i ascens, campió de la copa Príncep, campió de LEB Or i ascens ACB, el MoraBanc a la copa i al play-off, el Manresa al play-off 21 anys després i no amb un equip top, i va anar a Burgos amb l’objectiu de créixer i fer créixer i porta l’equip castellà a la semifinal de l’ACB i ara campió europeu. Aquesta icona de Manresa, on juga el seu fill Marc, només té un dubte: quant tardarà a fitxar per un club gran?

Més curiosa és la trajectòria de Miquel Salvó. Sorgit del planter del Barça, quan era cadet de segon any va haver de marxar. Va anar a jugar amb els amics al Samà, a la seva vila natal, amb qui va assolir l’ascens de la segona a la primera catalana. Va marxar a Bèlgica per jugar al Charleroi i després de l’experiència va tornar per jugar al Cornellà a EBA per iniciar una escalada meteòrica. Un any després al Tarragona a Plata amb Berni Àlvarez, 12 mesos després a Oviedo a Or amb Carles Marco, després al Guipúscoa a ACB dos anys i cap a Burgos, on va ser important en la final europea amb 12 punts en 20 minuts. Un altre del quartet és Xavi Rabaseda. Després de quedar-se a les portes de la selecció durant molts anys, va entrar en la convocatòria i va guanyar el mundial. I després de cinc temporades al Gran Canària, va acceptar la proposta del Burgos, quan acabava de ser pare del Luca, enmig de la bombolla de la final a 12 de València. I, finalment, Àlex Barrera, un producte de la fàbrica de jugadors que és la Penya, on tenia competència, va fer un any a Manresa i va fitxar pel Burgos. Amb ell a l’equip van pujar a l’ACB. És un dels més estimats de l’equip. Fa ja cinc temporades que hi és i és el capità, juntament amb Benite.

Al pòquer de catalans del Burgos a l’èxit indirectament s’hi ha d’afegir un cinquè membre que faria el repòquer: Ferran Bassas (Badalona, 1992). El base va tenir 20,9 minuts de mitjana a la pista, amb 8,1 punts, un 49% en triples, 2,4 rebots, 4,4 assistències i 10,9 de valoració durant la fase de classificació del Burgos. Però va arribar el coronavirus i es va ajornar la final a vuit ja iniciada la nova temporada. Ell, però, ara juga a la Penya. Fins a 22 jugadors han participat en la trajectòria del Burgos en la FIBA Champions League. Bassas, feliç, se sentia partícip: “El mèrit és d’ells, però sí que em sento content d’haver aportat el meu granet de sorra per arribar-hi.”