“Aquesta setmana, i en general fins a la finestra FIBA, ja és un no parar.” És l’argument d’Èric Surís per qualificar de “bestiesa” el calendari amb set partits en vint dies que afronta a partir de demà l’Spar Girona.

La lliga inclou des de dimecres que ve jornades entre setmana i l’Uni torna a les Canàries per jugar a Tenerife. Ho fa després de suar de valent per endur-se el quart triomf en quatre partits avui fa una setmana a Las Palmas. Ara, per desplaçament llarg el d’Istanbul per jugar-se a una carta la tercera presència del club a l’Eurolliga, el 28 d’octubre contra el Sepsi romanès. Aquell dia hi ha jornada de lliga (vuitena), que l’equip gironí recupera el 3 de novembre a Bembibre en la setmana prèvia a l’aturada per les seleccions, que l’Spar tanca a Fontajau contra l’Ensino el divendres 6 de novembre. “El millor és ser ordenat i pensar només en el següent partit”, diu resignat l’entrenador gironí, que hi afegeix: “En l’aspecte psicològic no pots fer-ho més enllà. I pel que fa al físic hem de tenir un control especial. Sempre el tenim, hem de vigilar les càrregues.” Surís emfatitza en aquestes circumstàncies de doble partit per setmana, que l’Uni ja ha viscut els darrers cursos, la importància de les recuperacions i els descansos.

El calendari no té treva i quan el gruix de les jugadores, internacionals amb les seves seleccions, tornin a Girona; la lliga manté un ritme frenètic: l’Spar Girona juga a Logronyo el 19 de novembre (dijous), rep l’Al-Qázeres el 22 (diumenge) i visita l’Araski el 27 (divendres), abans de la primera bombolla de l’Eurolliga en què espera ser present.

Ni per Nadal hi ha pausa: la primera volta acaba el 12 de desembre –hi ha les places per a la copa en joc i fins i tot la condició de cap de sèrie– amb l’Avenida-Uni. I la segona comença el 19 de desembre, amb partits també el 22, el 27 i el 3 de gener.