El 19 de març del 1981 la Penya va aconseguir el primer títol europeu del bàsquet català –el dia anterior el Barça havia perdut la recopa contra el Cantù a Roma–. Va ser en una final que tenia com a seu el Palau Blaugrana, el dia de Sant Josep, i amb un rival històric com era el Carrera de Venècia (105-104). Amb aquell tir de Joe Galvin a l’últim segon que va forçar la pròrroga. El dia que va debutar Jordi Villacampa, amb Manel Comas a la banqueta, al costat de Josep Maria Margall (23 punts), Sagi-Vela (27), Santillana, Delgado... Al davant un dels millors nord-americans arribats llavors, com era Haywood (30), i una llegenda del bàsquet europeu com Dalipagic (25).

L’Umana Reyer Venècia, segon classificat del Pallacanestro italià, és una prova de foc avui (20.45 h, DAZN) per al Joventut en el seu objectiu de mantenir la imbatibilitat al Palau Olímpic en competició europea. L’esquadra italiana disposa d’una plantilla molt física, amb vells coneguts com l’ex-Gran Canària Michael Bramos o l’ex-Manresa Fotu. Els nord-americans Mitchell, Chappell o Daye donen energia i talent a l’equip, amb els italians Tonut i De Nicolao com a autòctons. La clau serà aguantar el nivell físic que imposa el Reyer Venècia, que fins ara ha guanyat contra l’Unics Kazan (85-78), va ser escombrat a la segona part a la pista del Partizan, on havia arribat dominant al descans (95-73), i té ajornat el partit contra el Bourg pels vuit casos positius de l’equip francès, entre altres Omic.