Si és dissabte això és la Seu
Bàsquet. L’Spar Girona visita el Cadí, que abans-d’ahir a la nit es va endur una victòria de mèrit a la pista de l’Estudiantes, després de classificar-se dimecres a Istambul per a l’Eurolliga
Si els Cadí-Spar Girona les darreres temporades, sobretot a la Seu d’Urgell, s’han caracteritzat pel seu alt voltatge per la intensitat i emoció, el d’aquest vespre al Palau d’Esports (19 h, Esport 3, porta tancada) té un ingredient que el fa encara més imprevisible: el cansament acumulat en les dues plantilles. Per l’exigència dels seus darrers partits i la distància física i temporal que els separa. I per la incapacitat de preparar a consciència el partit d’avui.
L’Uni es va classificar dimecres al vespre per jugar l’Eurolliga a Istambul, més o menys quan l’expedició del Sedis se n’anava cap a Madrid per disputar-hi la vuitena jornada de lliga –les gironines van dimarts a Bembibre–. I el Cadí feia tocar de peus a terra l’Estudiantes, l’equip revelació de l’inici de curs –va forçar la pròrroga a Fontajau en la primera jornada i va perdre de cinc a Salamanca–, en un partit que començava a les 21 h abans-d’ahir al carrer Serrano de la capital de l’Estat, durant el qual l’Uni va arribar a Girona. L’absència de públic en una de les pistes més incòmodes per al rival, per la pressió que hi exerceix, fa més difícil de preveure l’enfrontament entre dos equip que arriben, valgui la contradicció, tant fins com esgotats.
El factor J
Julia Reisingerová en la semifinal de copa a Vitòria el 2019 (80-60) deu aparèixer encara en els pitjors malsons del Sedis. 26 punts (11/13 de dos) i 35 de valoració en només 17:16 al parquet. 10 de seguits sense error (5/5) per tancar el primer quart (22-14) i 16 més entre el segon i el tercer per deixar, esgotada, la pista al crit d’“MVP, MVP!” amb 70-55 en el marcador. L’endemà es va lesionar el genoll per un cop amb Erika de Souza. Si el criteri arbitral li ho permet, sense faltes en atac o assenyalant els contactes que rep, és imparable. I més per a les pivots del Sedis. Ara bé, compte amb Quinn Dornstauder, que amb el Zamarat a Girona feia perdre els papers a Èric Surís el curs passat. Tant, que va deixar de creure en Tijana Andusic des de llavors.
Pràcticament dos anys des del darrer triomf del Sedis
La derrota de l’Uni el 3 de novembre del 2018 a la pista del Cadí va marcar un abans i un després de l’equip que acabaria guanyant el títol de lliga. El 86-81 era la primera a la lliga, un dissabte a la nit (20.45 h) i en una setmana amb un desplaçament de tres dies a les Açores en l’Eurocopa. Les gironines van establir el seu rècord de victòries seguides a la lliga després (17), fins a la seva visita a Salamanca quinze dies després de perdre la final de copa, per tercer any seguit, a Vitòria.Etxarri, Díaz, Pujol i Bahí són les supervivents de l’últim Sedis que va guanyar l’Uni, on només queden Palau i Oma, a més de Reisingerová (a València el curs passat). Aquella plantilla de l’Uni va patir canvis a mig curs amb la sortida de Murphy i, després d’una nova sacsejada de resultats –després de perdre a la pista de l’Avenida (80-53), average inclòs (79-53 a Fontajau) va sumar dues derrotes més en les tres últimes jornades de lliga– va acabar alçant el títol de lliga sense perdre cap partit al play-off, incloses les semifinals amb el Cadí. La ratxa gironina des de fa quasi dos anys és de vuit triomfs seguits comptant la copa i la lliga catalana.
