Química

La decisió, per sor­pre­nent, no és estra­nya. La direcció del club sem­pre ha man­tin­gut una relació de con­fiança i de molt bon tracte amb el seu entre­na­dor, en l’Uni des del 2016 pro­vi­nent del Salt i el GEiEG. La tra­jectòria amb Surís a Europa és impe­ca­ble, cada any millo­rant l’ante­rior: des dels vui­tens de l’Euro­copa a les semi­fi­nals i fent un bon paper en l’Euro­lliga la tem­po­rada pas­sada. Les nego­ci­a­ci­ons per reno­var després de gua­nyar la segona lliga del club, el 2019, ja es van allar­gar. I sense aca­bar la tem­po­rada ante­rior –la der­rota en la copa era l’últim par­tit–, aquest estiu pas­sat encara van tri­gar més. El gironí, amb mer­cat sobre­tot a l’estran­ger (França) també va entrar en l’òrbita FEB els dos dar­rers estius.

La qüestió és el poten­cial de la plan­ti­lla de l’Spar, amb pri­me­res espa­ses, i que les expec­ta­ti­ves no s’aca­bes­sin de veure traduïdes en par­tits pun­tu­als i amb títols en joc com ara la copa –la pedra a la sabata d’Èric Surís, que n’ha per­dut qua­tre– i la semi­fi­nal de la super­copa en l’inici de curs, sense fer pre­tem­po­rada –cap amistós– i con­tra l’Ave­nida de Roberto Íñiguez, campió de lliga en l’Uni el 2015 i la plan­ti­lla ja rejo­ve­nida.

El moment

La incer­tesa que afecta tots els àmbits de la soci­e­tat fa que, si ara mateix s’acaba la lliga, l’Spar Girona no acce­deix a l’Euro­lliga ni per la prèvia, per la der­rota en l’últim par­tit a Fon­ta­jau con­tra el València (58-68). L’equip està en fase de cons­trucció encara, més amb l’ater­ratge d’una figura tan influ­ent en joc com Chel­sea Gray. I aquí cobra valor fer el canvi en aquest moment, amb un par­tit de lliga demà i un altre a Fon­ta­jau diven­dres –a porta tan­cada–, abans de l’atu­rada FIBA. El for­mat de bom­bo­lla de la com­pe­tició con­ti­nen­tal, con­ce­dida a Girona d’aquí un mes, és d’una exigència que pot haver pre­ci­pi­tat la decisió. Com tenir un relleu de les garan­ties de Julbe, amb qui la direcció del club ha man­tin­gut sem­pre un bon tracte. L’expe­ri­men­tat i pres­tigiós tècnic va entrar en l’estruc­tura espor­tiva de l’Uni el 2010, entre­nant el júnior i fent tec­ni­fi­cació indi­vi­dual a juga­do­res com ara Anna Carbó. For­mat en el Joven­tut, va ser en el Valvi (1989-1993), en què es va fer gironí, i ara agafa les reg­nes del pro­jecte femení a la ciu­tat, després de pas­sar per Sara­gossa, Càceres, Andorra, Mèxic, el Barça B i el Lle­mot­ges, la tem­po­rada pas­sada.