El Joventut va salvar ahir el basket-average tot i que va estar a punt d’aconseguir una remuntada increïble després d’arribar a perdre de 14 punts ja al segon temps (63-49). Però aquesta Penya, tot i les baixes per lesió de Ribas i Zagars i per coronavirus de Tomic i Dimitrijevic, continua tenint una fe que mou muntanyes. Ahir la muntanya del Partizan va aguantar, però d’un pèl, perquè el tram final de partit dels de Carles Duran va ser monstruós. Sense temps per descansar i amb molts minuts per als principals jugadors, toca recuperar-se ràpid perquè en menys de 48 hores hi ha un altre repte contra el cuer, el Guipúscoa, i tot i les circumstàncies no es pot fallar.

El matx va començar amb Birgander i Bassas a la banqueta per protegir-los de faltes davant l’absència d’un altre director de joc i sense recanvi en la posició de cinc sense Tomic. Però tot i que Dawson va començar encertat (14-16), ben aviat es va veure que, com el dia del Bahcesehir, l’energia del rival era més gran. A més, el Partizan té una plantilla de qualitat que va fer que la diferència es disparés fins als 9 punts (40-31). Al descans, però, tot estava obert (41-33).

Després de la represa semblava que el Joventut no aguantaria l’estirada dels serbis, que van dominar a la pintura amb 11 rebots ofensius i amb encert en el triple en moments importants. Pintaven bastos (63-49), però va aparèixer l’ADN Joventut amb Bassas repartint (11 assistències), Ventura deixant-s’ho tot, López-Arostegui fent de totterreny i Brodzansky i Birgander multiplicant-se. Però tot i situar-se 74-72 i tenir un triple de Bassas per posar-se a davant, els serbis van aprofitar dos errors en el tirs per sentenciar al contraatac davant d’una Penya excel·lent però fosa. El Joventut, però, recupera sensacions.