1a FEB

BIRAM FAYE

PIVOT BÀSQUET GIRONA

“Vull millorar cada dia”

“Preparem tots els partits de la mateixa manera, ja sigui contra el primer, el segon o l’últim. Els volem guanyar tots”

“En Marc m’escriu un missatge; i al principi de veure’l, pensava que no podia ser ell”, confessa sobre el fitxatge que fa Jordi Plà i Comas

Rozitis
“És una casualitat. Però és molt bona persona i molt bon jugador.” diu Biram Faye sobre Davis Rozitis, el pivot amb qui compartia equip a Sant Sebastià i que, aquest curs en el Girona, sembla que no ofereix el mateix rendiment. “És un amic, un company. I les coses no poden sortir bé cada dia. Però el seu moment arribarà”, assegura el senegalès.
Patrocini
Jo jugava a futbol, i la gent, com que veien que era alt, em deien que jugués a bàsquet. Però a mi no m’agradava

Biram Faye (2,07 m, 2000) és la força física del joc inte­rior del Girona, amb una tra­jectòria ascen­dent a mesura que passa el curs i fins i tot amb apor­tació des de 6,75 m (2/5, un dimarts a Ala­cant sense error). “Es tracta de tre­ba­llar i d’aju­dar l’equip”, diu el sene­galès, que a l’estiu tren­cava el seu vin­cle amb el Gran Canària per fit­xar pel club de Marc Gasol i que con­fessa emmi­ra­llar-se en el número 1 del draft el 2009 Blake Grif­fin (2,06 m, 1989), en els Clip­pers fins al 2018, quan va ser tras­pas­sat als Pis­tons.

La tor­nada a la com­pe­tició no va ser la més bona amb la der­rota a Ala­cant. Feia catorze dies que no juga­ven. Què tal la qua­ran­tena? Es va fer molt dur?
És una llàstima perquè estàvem molt bé, entre­nant-nos a un nivell molt alt. Aquests dies els hem pas­sat a casa amb el Ryan Logan. Hi havia alguns juga­dors de l’equip amb posi­tiu, però ni ell ni jo en teníem, així que hem pogut fer exer­cici, córrer... Amb tot l’equip ens hi anàvem comu­ni­cant amb el Face­time.
Amb dos par­tits per set­mana, i si els resul­tats els acom­pa­nyen, encara poden entrar en el grup d’ascens. Tenen pos­si­bi­li­tats?
Mira, no ho sé. El que et puc asse­gu­rar és que com­pe­ti­rem en tots els par­tits i que volem gua­nyar-los. Ara tenim el Gra­nada, diu­menge, però els pre­pa­rem tots de la mateixa manera, sigui con­tra el pri­mer, el segon o l’últim. Els volem gua­nyar tots.
L’equip ha can­viat una mica, sobre­tot al perímetre, des de l’estiu. Els ha pogut afec­tar?
A mi per­so­nal­ment el que m’ha sabut més greu és en Dani, perquè ens enteníem molt bé. Però són coses que pas­sen, hem de con­ti­nuar tre­ba­llant, i tenim nous com­panys amb qui podem fer coses molt bones, també.
Parli’ns dels seus ini­cis. Com va començar a jugar a bàsquet? I com va arri­bar a Gran Canària.
Jo pri­mer estava a Màlaga, en l’Uni­caja. Em van veure al Sene­gal i m’hi van por­tar. Però al cap de dos mesos em van dir que no em volien i em vaig haver d’espa­vi­lar. A mi no m’agra­dava jugar a bàsquet. Jo jugava a fut­bol, i la gent, com que veien que era alt, em deien que jugués a bàsquet. Però a mi no m’agra­dava: és un joc de dones [riu].
Com s’ho va fer, doncs?
Hi vaig anar un dia, a pro­var-ho, i em va agra­dar. Tenia catorze anys i jugava al car­rer. Al cap de set o vuit mesos l’Uni­caja va venir i quan em van veure...
La sor­tida de Màlaga, devia ser dura. Qui l’acom­pa­nyava?
Tenia el repre­sen­tant, el mateix d’ara, Arturo Ortega. A les Canàries hi estava sol, en el cadet i després en el júnior. Al final m’entre­nava amb el pri­mer equip.
Sent cadet només feia que anar a dife­rents tor­ne­jos i ser l’MVP. Deu ser com­pli­cat de ges­ti­o­nar.
[Riu] Saps què passa?, que com que estava a Màlaga i em deien que no ser­via, tenia ganes de demos­trar que soc el millor i que puc fer-ho bé. Per això en cada tor­neig, a cada opor­tu­ni­tat que tenia, ho volia demos­trar. I encara ara, vull millo­rar cada dia.
Si li hagues­sin dit que era tan bo, a Màlaga, qui sap on seria.
El que em va pas­sar al final em va fer venir mol­tes ganes de tre­ba­llar.
De les Canàries, el pri­mer cop que surt cedit va a Àvila, a la LEB Plata. Una altra experiència que segur que el fa madu­rar. Hi jugava molt: 24 minuts, 10 punts, 8 rebots per par­tit...
M’hi van trac­tar molt bé. El que passa és que és un lloc on hi fa força fred... Aquell era el meu pri­mer any com a pro­fes­si­o­nal.
Torna a les Canàries i cap a Sant Sebastià. Per què no s’hi va que­dar?
Hi vaig fer la pre­tem­po­rada, amb el pri­mer equip, i em van tor­nar a cedir, ara al Guipúscoa.
Hi jugava molt menys: 9 minuts.
Era un any una mica fotut, la veri­tat. Jo no estava acos­tu­mat a no jugar: a les Canàries eren els qua­ranta. I tant temps asse­gut a la ban­queta em feia sen­tir mala­ment. Però al mateix temps és un aspecte que m’ha aca­bat anant molt bé, per millo­rar.
Quan li ofe­rei­xen venir a Girona, qui li truca? Jordi Plà i Comas? Marc Gasol? S’ho creu?
La tru­cada és d’en Jordi, però en Marc també n’està al cor­rent i m’escriu un mis­satge; al prin­cipi de veure’l, pen­sava que no podia ser ell [riu].
Ell també arriba jove a Girona i quan se’n va a l’NBA és l’MVP de l’ACB. Una bona referència...
Ell s’ha entre­nat amb nosal­tres i m’ha dit que tinc pos­si­bi­li­tats, però que he de millo­rar, per exem­ple, en la defensa.
S’hi veu, algun dia, jugant a l’N BA? Deu­ria entrar en el ‘draft’.
Sí que m’hi veig, el 2018 hi vaig entrar però no em van esco­llir, i per ara estic bé aquí, a Girona. Si arribés l’opor­tu­ni­tat... ja ho veuríem.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.