BIRAM FAYE
PIVOT BÀSQUET GIRONA
“Vull millorar cada dia”
“Preparem tots els partits de la mateixa manera, ja sigui contra el primer, el segon o l’últim. Els volem guanyar tots”
“En Marc m’escriu un missatge; i al principi de veure’l, pensava que no podia ser ell”, confessa sobre el fitxatge que fa Jordi Plà i Comas
Rozitis
“És una casualitat. Però és molt bona persona i molt bon jugador.” diu Biram Faye sobre Davis Rozitis, el pivot amb qui compartia equip a Sant Sebastià i que, aquest curs en el Girona, sembla que no ofereix el mateix rendiment. “És un amic, un company. I les coses no poden sortir bé cada dia. Però el seu moment arribarà”, assegura el senegalès.
Jo jugava a futbol, i la gent, com que veien que era alt, em deien que jugués a bàsquet. Però a mi no m’agradava
Biram Faye (2,07 m, 2000) és la força física del joc interior del Girona, amb una trajectòria ascendent a mesura que passa el curs i fins i tot amb aportació des de 6,75 m (2/5, un dimarts a Alacant sense error). “Es tracta de treballar i d’ajudar l’equip”, diu el senegalès, que a l’estiu trencava el seu vincle amb el Gran Canària per fitxar pel club de Marc Gasol i que confessa emmirallar-se en el número 1 del draft el 2009 Blake Griffin (2,06 m, 1989), en els Clippers fins al 2018, quan va ser traspassat als Pistons.
La tornada a la competició no va ser la més bona amb la derrota a Alacant. Feia catorze dies que no jugaven. Què tal la quarantena? Es va fer molt dur?
És una llàstima perquè estàvem molt bé, entrenant-nos a un nivell molt alt. Aquests dies els hem passat a casa amb el Ryan Logan. Hi havia alguns jugadors de l’equip amb positiu, però ni ell ni jo en teníem, així que hem pogut fer exercici, córrer... Amb tot l’equip ens hi anàvem comunicant amb el Facetime.
Amb dos partits per setmana, i si els resultats els acompanyen, encara poden entrar en el grup d’ascens. Tenen possibilitats?
Mira, no ho sé. El que et puc assegurar és que competirem en tots els partits i que volem guanyar-los. Ara tenim el Granada, diumenge, però els preparem tots de la mateixa manera, sigui contra el primer, el segon o l’últim. Els volem guanyar tots.
L’equip ha canviat una mica, sobretot al perímetre, des de l’estiu. Els ha pogut afectar?
A mi personalment el que m’ha sabut més greu és en Dani, perquè ens enteníem molt bé. Però són coses que passen, hem de continuar treballant, i tenim nous companys amb qui podem fer coses molt bones, també.
Parli’ns dels seus inicis. Com va començar a jugar a bàsquet? I com va arribar a Gran Canària.
Jo primer estava a Màlaga, en l’Unicaja. Em van veure al Senegal i m’hi van portar. Però al cap de dos mesos em van dir que no em volien i em vaig haver d’espavilar. A mi no m’agradava jugar a bàsquet. Jo jugava a futbol, i la gent, com que veien que era alt, em deien que jugués a bàsquet. Però a mi no m’agradava: és un joc de dones [riu].
Com s’ho va fer, doncs?
Hi vaig anar un dia, a provar-ho, i em va agradar. Tenia catorze anys i jugava al carrer. Al cap de set o vuit mesos l’Unicaja va venir i quan em van veure...
La sortida de Màlaga, devia ser dura. Qui l’acompanyava?
Tenia el representant, el mateix d’ara, Arturo Ortega. A les Canàries hi estava sol, en el cadet i després en el júnior. Al final m’entrenava amb el primer equip.
Sent cadet només feia que anar a diferents tornejos i ser l’MVP. Deu ser complicat de gestionar.
[Riu] Saps què passa?, que com que estava a Màlaga i em deien que no servia, tenia ganes de demostrar que soc el millor i que puc fer-ho bé. Per això en cada torneig, a cada oportunitat que tenia, ho volia demostrar. I encara ara, vull millorar cada dia.
Si li haguessin dit que era tan bo, a Màlaga, qui sap on seria.
El que em va passar al final em va fer venir moltes ganes de treballar.
De les Canàries, el primer cop que surt cedit va a Àvila, a la LEB Plata. Una altra experiència que segur que el fa madurar. Hi jugava molt: 24 minuts, 10 punts, 8 rebots per partit...
M’hi van tractar molt bé. El que passa és que és un lloc on hi fa força fred... Aquell era el meu primer any com a professional.
Torna a les Canàries i cap a Sant Sebastià. Per què no s’hi va quedar?
Hi vaig fer la pretemporada, amb el primer equip, i em van tornar a cedir, ara al Guipúscoa.
Hi jugava molt menys: 9 minuts.
Era un any una mica fotut, la veritat. Jo no estava acostumat a no jugar: a les Canàries eren els quaranta. I tant temps assegut a la banqueta em feia sentir malament. Però al mateix temps és un aspecte que m’ha acabat anant molt bé, per millorar.
Quan li ofereixen venir a Girona, qui li truca? Jordi Plà i Comas? Marc Gasol? S’ho creu?
La trucada és d’en Jordi, però en Marc també n’està al corrent i m’escriu un missatge; al principi de veure’l, pensava que no podia ser ell [riu].
Ell també arriba jove a Girona i quan se’n va a l’NBA és l’MVP de l’ACB. Una bona referència...
Ell s’ha entrenat amb nosaltres i m’ha dit que tinc possibilitats, però que he de millorar, per exemple, en la defensa.
S’hi veu, algun dia, jugant a l’N BA? Deuria entrar en el ‘draft’.
Sí que m’hi veig, el 2018 hi vaig entrar però no em van escollir, i per ara estic bé aquí, a Girona. Si arribés l’oportunitat... ja ho veuríem.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.