L’Efes va tornar a ser el botxí i va tornar a guanyar-lo com en la primera volta a Istanbul. Els turcs van tornar a exhibir el seu potencial, la mateixa plantilla pràcticament del curs passat, quan van acabar líders destacats en l’aturada pel confinament. Un equip que juga de memòria, rols definits i amb un potencial espectacular. Larkin no va ser el d’altres ocasions, però va acabar amb 19 punts exhibint cinc minuts de fantasia i castigant moltíssim cada vegada el mismatch –bloqueig del pivot al base i el base es queda defensat per un pivot on cada vegada l’ataca i li treu superioritat perquè és més ràpid–. Els blaugrana no ho van saber aturar. Els de Jasikevicius veuen tallada la ratxa de 10 victòries seguides entre ACB i Eurolliga. El Barça no va anar ni un segon a davant en el marcador, una mostra que als blaugrana encara els queda camí.

Des del salt inicial i amb Larkin a la banqueta els d’Ataman van agafar el comandament del matx gràcies a un joc molt sòlid. La permissivitat arbitral al joc físic va fer que al Barça li costés entrar en el partit; Sanli va fer molt mal en el joc interior i rotant Oriola, Davies i Pustovyi en els primers 11 minuts. Al descans, tot i el festival turc, el Barça estava dins el partit (50-53).

En el segon temps semblava que els blaugrana canviaven la dinàmica, però després de l’empat a 58 va aparèixer Larkin per fer un recital i llançar l’Efes a 13 punts després d’un 3+1 (67-80). Al final hi va haver emoció en una remuntada que hauria estat èpica, però l’Efes sempre va tenir el partit sota control. Micic va guanyar la partida i va dominar l’escenari com ningú. L’Efes ja és l’Efes: porta cinc victòries en els últims sis partits.