El Bàsquet Girona continua opositant a formar part del grup d’escollits que jugaran la fase d’ascens de la LEB Or. Ahir, a la menuda pista del Canoe, va sumar la cinquena victòria en sis partits i iguala en victòries (7-7) el Lleida, l’Almansa i el Coviran, els equips que el precedeixen en la taula. Ara bé, el partit no formarà part del catàleg d’allò que ha de fer un bon equip per sumar victòries contra rivals teòricament inferiors, com els madrilenys, cuers i molt voluntariosos, però sense el físic i el talent del qual disposa Carles Marco. Busquets (21 punts) va ser el més decisiu.

La cosa va acabar bé, com ho podria haver fet de qualsevol altra manera, ja que accions puntuals, sobretot dos triples de Schaftenaar i Busquets en els instants finals, el segon a un minut després d’un rebot en atac del mateix jugador de Granollers, van acabar sentenciant el duel (70-75). La bona notícia és que Carles Marco va acabar convencent els seus que el partit només el guanyarien a partir de la defensa i el rebot i en l’últim quart l’equip va assecar els locals (10-20), que van viure una nit especialment negra en el tir exterior (3 de 24 triples).

El Girona tampoc va tenir el seu millor dia en la línia de tres (11 de 29), però en els pitjors moments del partit, tant en el tercer quart (63-54) com en l’últim, va acabar sobrevivint amb llançaments salvadors sovint després d’agafar un o dos rebots en atac per guanyar una jugada més quan la possessió semblava perduda. En els minuts de la remuntada, la defensa de Sevillano i Faye, molt més intens i ficat en el partit que Rozitis, que venia de ser l’MVP de la jornada del cap de setmana, va permetre sobretot tallar les línies de passada dels bases Martín i De la Rúa, un malson durant molts minuts regalant cistelles fetes a un poderós Bercy i als centers Gil i Eleraky. L’altre malson de l’equip van ser les pèrdues (15), la majoria de les quals van acabar amb cistelles fàcils dels rivals.

De més a menys

Durant els 15 primers minuts costava d’imaginar que el partit acabaria en el fang. D’entrada el partit va començar amb un intercanvi de cistelles magnífic per a l’espectador i criminal per a l’entrenador, en què Pep Busquets ja es va erigir clarament com el líder de l’equip. Després del seu tercer triple, en el segon quart, la diferència es va disparar (25-33) i Cosialls, defensant sense complexos un gat vell com Clark, va anotar la cistella del partit (25-35) obligant l’entrenador local a aturar el matx. El Girona, immediatament, va quedar bloquejat, sense trobar els tirs alliberats del primer quart o les passades interiors, i la reacció local es va completar amb un triple de Clark i un dos més un de González abans del descans.

Després de la represa les coses van anar a pitjor. Sense idees en atac les transicions locals van fer mal. Encara sort de l’aparició de Jónsson per evitar mals majors. En l’inici del darrer quart el Girona finalment va defensar de veritat però fins que Sàbat i Schaftennar, exjugador de l’equip, no van veure cistella des de fora no es va poder capgirar definitivament el rumb del partit.