El Baxi Manresa no ha aprofitat les seves virtuts ofensives durant dos terços del partit avui a la Fonteta davant d’un València que venia de perdre dos partits en l’Eurolliga i un d’ACB a Andorra en els darrers dies i ha claudicat per un contundent 112-82 en el partit 900 del tècnic Pedro Martínez a l’ACB. La baixada de productivitat en atac en el tercer quart després d’una primera part pletòrica, ha hipotecat l’equip català, fluix en defensa durant tot el partit davant d’un rival molt inspirat en les situacions interiors que ha sabut superar el desgast amb rotació. Tou al darrera, el Baxi tampoc no ha sabut que el partit se li fes més exigent físicament per destapar-li les vergonyes i s’ha diluït en un tres i no res a partir del 64-64 del tercer quart. L’equip del Bages ha fet vuit triples en els dos primers quarts i tan sol un després del descans. El conjunt de Jaume Ponsarnau s’ha exhibit en atac amb la seva millor anotació del curs en un exercici coral. Cinc jugadors han acabat amb deu o més punts i Tobey amb 21 punts.

El Baxi ha arrencat amb dos triples –Eatherton i Pérez–però no ha frenat les penetracions fins a la cuina massa fàcils del València ni les assistències als homes dins la pintura (12-6). Amb Ferrari de base, el Manresa ha trobat millor situacions inferiors. Quatre punts seguits de Sima l’han situat a 4 punts (20-16) en una dinàmica de partit amb pocs tirs exteriors per part de tots dos conjunts aprofitant les febleses defensives en tots dos cantons. El València ha fet la seva primera falta a 1:50, tot just quan acabava d’adquirit el seu màxim avantatge (23-16). Un triple de Ferrari ha establert el 25-21 al final del primer quart, en el qual els locals han signat set assistències per cinc dels de Pedro Martínez i Tobey (9 punts) ha fet molt mal al conjunt del Bages.

El Baxi ha millorat una mica al darrera i s’ha acostat a dos punts amb dos triples seguits de Ferrari i Mason (33-31). El problema no era l’atac, ni en el tir ni en la capacitat d’assistir els homes alts. Tres triples seguits de Janning –8/14 en el global d’equip fins aquell moment–han permès els catalans posar-se per davant en una exhibició ofensiva en tota regla (44-46) en un partit molt agraït de veure jugat amb criteri i sense pèrdues. La bacanal ofensiva ha tingut com a conseqüència el 54-53 a la mitja part, amb un triple final del local Labeyrie.

El Manresa ha perdut les dues primers pilotes del partit en l’inici del tercer quart. Janning ho ha esmenat amb el seu quart triple en cinc intents (60-60). Els empats s’han succeït: 62-62, 64-64, amb una entrada de Vaulet. El València, però, ha serrat les dents i marxat de 5 amb un triple de Hermmansson (69-64). El parcial s’ha eixamplat fins al 7-0 i Martínez ha demanat temps mort a 4:15 del final del tercer quart i tirs per al rival. La sagnia ha continua amb un 11-0 (75-64) i el triple de Sastre ha establert un 80-66 més que preocupant. La millora defensiva local i l’escassa efectivitat visitant en el quart han deixat el partit coll amunt amb un 29-15 en el tercer quart (83-68).

El València ha solidificat el marge (89-68) amb eficiència davant d’un Manresa desballestat, que ja no ha tingut resposta i que s’ha diluït, per tant, amb una facilitat extrema partir del 64-64. Els locals han assaborit la seva màxima diferència amb el so de la botzina.