No. El que tenim ganes de fer és un pas endavant com a equip i tornar a posar el Perfumerías allà on crec que es mereix. La realitat és que vam tenir l’oportunitat de trencar el partit i vam errar cinc atacs seguits. I ja se sap que si perdones ho pagues car, com ens va passar.

No. Hem de relativitzar les dues derrotes perquè han estat contra dos grans equips i en els dos casos en la pròrroga. És cert que la càrrega de treball i de partits ha estat gran fins ara i notem el desgast, però no ha de ser excusa. Estan arribant jugadores de nivell a la lliga, com Gray, i això és millor per a tots.

Per a nosaltres, la nostra gent és molt i molt important. Tothom sap com empeny l’afició, i si tenim algun moment delicat segur que serà la sisena jugadora. Estem molt conscienciades i tenim ganes que arribi el moment.

Som una pinya. I el més important és que tant el Roberto com la Sílvia Domínguez marquen la direcció que hem de seguir i, si algú se’n desvia, torna ràpid al camí. La dinàmica està establerta.

Amb un rol molt més important que durant el meu primer any. Crec que podria fer més coses en atac, però estic aportant intensitat i actitud i noto que l’entrenador compta molt amb mi.

La veritat és que no. Sé que va ser el darrer any que es va guanyar l’Eurolliga amb la Sílvia Domínguez, però a Europa ara cada vegada hi ha més diners i més grans equips, i el Perfumerías ja no té el pressupost que tenia llavors.

Sincerament, no ho visualitzo gaire, ara, perquè estic centrada en la competició. En un mes i mig, ens hi juguem moltíssim. Evidentment, m’agradaria ser en l’europeu i en els Jocs, però hi ha molta competència, perquè hi ha molt nivell en la selecció.

N’estic molt orgullosa, perquè s’ho mereixen, tant el club com la ciutat. Estan fent les coses molt ben fetes i van tenir molt mala sort, perquè per una cistella van quedar fora havent fet un campionat increïble.