La jugadora franquícia
Bàsquet. Queralt Casas confirma el seu lideratge al València, l’equip que ho té tot a favor per plantar-se a les semifinals de la lliga contra l’Uni
Queralt Casas (Bescanó, 1992) ha necessitat menys de dues temporades per portar el València a fites que pocs podien imaginar quan el club va decidir apostar per la competició femenina agafant el relleu del CB Godella, el formidable Ros Casares (triple campió d’Europa), que va desaparèixer oficialment com a equip professional el 2012. L’escorta gironina va ser una de les heroïnes de l’equip en la final de diumenge de l’Eurocopa, on va ser proclamada MVP (20 punts, 3 rebots i 3 assistències) lliurant, a més, la passada decisiva a la pivot gallega Raquel Carrera, que va anotar els dos tirs lliures que van tombar el Venècia (81-82) a Szekszárd (Hongria).
No és cap casualitat. En la seva primera temporada el València no va aixecar cap títol i la lliga va quedar interrompuda, però Casas ja va ser nomenada millor jugadora estatal de la lliga i millor escorta del campionat. Era un equip encara amb mancances, però a l’estiu els dirigents anirien per feina amb fitxatges d’impacte directe en la lliga i també a Europa, les internacionals Cristina Ouviña, Laura Gil i, sobretot, el retorn de Carrera, la gran revelació del curs i la recuperació física de Leticia Romero. La presència en el joc exterior també de l’explosiva Bec Allen (17,3 punts a Europa aquest curs) o la jove lituana Laura Juskaite no han rebaixat la influència encara determinant de Casas en l’esquema de Rubén Burgo (8,8 punts, 4,6 rebots i 2,5 assistències). És una de les jugadores que més coses fa i més bé dels tres grans aspirants a la corona de la lliga.
Després de la final, la gironina va repetir un discurs que manté des de la seva arribada a València: “És un club que tracta igual l’equip masculí que el femení i és una meravella treballar d’aquesta manera.” La jugadora també va relatar l’acció que ja passarà a la història del club, el seu servei de banda que va acabar amb el rellotge gairebé a zero a les mans de Carrera. “Teníem diverses possibilitats, però quan vaig veure que no posaven cap jugadora gran sota el cèrcol no vaig dubtar i li vaig enviar la pilota.”
Cita a Fontajau?
El València hauria de rematar la seva eliminatòria de quarts en la lliga divendres (17 h) a la Fonteta contra l’Ensino. A Galícia l’equip taronja ja va guanyar d’11 (58-69) i si no hi ha una sorpresa majúscula serà el rival de l’Uni en unes de les semifinals més incertes de les últimes temporades en la lliga.
Casas no es va formar a l’Uni, com Marta Xargay, sinó que va fer el salt del Pompeu Fabra al GEiEG, quan encara no hi havia el conveni de vinculació actual entre les dues entitats. A l’horitzó més proper té els seus primers Jocs Olímpics.