El Zenit el curs passat va ser últim de l’Eurolliga. Dotze mesos després, té el Barça, el líder i favorit per al títol, sota màxima pressió. Dimarts vinent, els de Jasikevicius s’ho jugaran tot a una carta. Amb el factor pista a favor, però sense públic. I és que ara mateix el factor clau de l’eliminatòria està sent el plantejament de Xavi Pascual, que està desactivant per complet els blaugrana i els seus líders estan desconeguts. El de Gavà, igual que Pablo Laso, està demostrant que és dels millors tècnics d’Europa per alguna cosa. I l’experiència a la banqueta en partits així és determinant. Dimarts (21 h), o tot o res.

La posada en escena va tornar a ser calcada als dos primers partits. Amb domini dels russos, amb Pangos i Hollins com a motors i Poythress dominant a la pintura. Si Davies havia estat fins ara l’heroi, ahir va ser un espectador més: 0/6 tirs de camp i 1 sol punt. Però ningú li va agafar el relleu, i només Higgins i Calathes van superar els 8 punts anotats. Ja en el primer període, va agafar 10 punts d’avantatge (19-9), que s’ampliarien a 14 (23-9 i 27-13). Els percentatges d’encert eren pobres: 34% d’encert en tirs de dos (8/23) i 22% en triples (2/9). Tot i això, el Barça estava dins del matx (36-26).

Però en el tercer període va quedar clar que Saras no va endevinar la tecla per alliberar els seus. Neutralitzats, desactivats i sense confiança per aixecar el matx, els errors es van anar repetint successivament i el Zenit, al ritme d’un Pangos immens, va agafar 22 punts d’avantatge (58-36). L’eliminatòria estava empatada i ara el Barça tindrà només quatre dies per intentar trobar solucions i aconseguir que no es repeteixin els problemes.