Ara que les històries d’amor de les sèries turques han envaït la graella televisiva com una gota xinesa, una parella d’esportistes d’aquell país aterra a Barcelona i al Barça amb un guió original. El pivot de 30 anys acabats de fer dijous passat i 2m13 procedent de l’Efes Sertac Sanli és un dels reforços del conjunt de Saras Jasikevicius, amb un contracte fins al 30 de juny del 2023. Un interior que ha d’aportar lluita i equilibri, potència física. Ve acompanyat de la seva dona, Ece Hocaoglu (Bursa, 1994), jugadora d’elit de voleibol d’1m89 que té un principi d’acord amb el CVB Barça, que ha pujat i tornarà a jugar a la màxima categoria amb l’entrenadora Lucia Bregar al capdavant i un bloc de continuïtat amb jugadores molt joves. La curiositat, a banda que compartiran colors, és que tots dos han estat campions d’Europa el darrer curs. Sanli, al costat dels talents Micic i de la bèstia negra blaugrana Larkin, va pispar la lliga europea al Barça. Ece és receptora i es va endur la copa CEV –no és la màxima competició continental– amb el Sistem Yesilyurt Istanbul derrotant l’Alba Blaj romanès en la final. “Si no portes la copa, no cal que entris a casa”, li va dir ella, en qualitat de campiona –va alçar el títol al mes de març, abans que l’Efes l’obtingués–, a ell quan encara no havia esta proclamat campió, recull un reportatge de la premsa turca al diari esportiu Skorer, en què explica que Ece va deixar la medalla d’or al costat del televisor perquè el pivot es motivés. Tanmateix, la medalla i les sabatilles que Sertac va calçar per derrotar el seu nou equip són en un petit santuari de la casa en què el jugador guarda els seus records esportius més preuats.

La trobada entre tots dos ja va ser exòtica, si més no quant a l’escenari. Es van conèixer en els Jocs Universitaris del 2015 a Corea del Sud. Més tard es van retrobar i en plena pandèmia es van casar. “Havíem preparat un casament amb tots els nostres amics, però no va poder ser”, relata Ece. La unió els ha donat sort en un context agredolç: “No vam poder presenciar en directe les finals de cada un dels campionats europeus i vam guanyar els títols sense espectadors”, diu Sertac, que hi afegeix amb conformisme: “L’important és que hem pogut guanyar els títols i, malgrat les circumstàncies, queda clar que ens donem sort l’un a l’altre.”