El dia en què el Palau Blaugrana ja podia tenir un 100 per 100 de la seva capacitat, amb Joan Laporta a la llotja i Sergio Busquets a peu de pista, es va fer un homenatge als campions de l’Eurolliga del 2010, però aquest va ser doble, perquè després el Barça de Jasikevicius va fer una exhibició en tota regla contra un equip que pot ser la sensació del curs i que la temporada passada va posar contra les cordes els blaugrana en els quarts de final. Però no ara no té Pangos (Cavs), i el seu recanvi, Shabazz Napier, està lesionat. Els russos van estar sense rumb i van topar amb un equip que ara mateix està intractable. Onze victòries entre ACB i Eurolliga, invicte però amb la sensació com si l’equip ja estigués al mes de març, molt treballat i molt coral. Si a això hi sumem que Mirotic torna a ser aquell jugador determinant (20 punts i 28 de valoració en només 15 minuts), el més lògic és que hi hagi correctiu.

I la festa del Barça va ser curiosament contra la millor defensa de l’Eurolliga, que va encaixar 84 punts. La igualtat només va durar fins al 19-20. Però allà els blaugrana van pujar dues marxes la intensitat, la duresa i el seu joc, i el Zenit va quedar clavat amb un parcial de 24-4 (42-23). L’inici del tercer quart va acabar d’enfonsar l’equip rus amb un 8-0 de sortida (52-37) i la resta ja va ser un tràmit i un monòleg.