La Penya, que va fer un partidàs, va viure ahir en la seva pròpia pell el que és un escàndol arbitral de Lamonica, Halliko i Lavrukhin. El que és un arbitratge casolà totalment condicionat pels vuit mil aficionats –oficialment 6.733 en un Pionir on n’hi caben 7.000–. Tothom sense mascareta, amb gent fumant però amb una enveja absoluta del que és una afició fidel i entregada. Va ser l’infern del Pionir i la presència del mite Zeljko Obradovic a la banqueta del Partizan, el que va fer que en l’últim quart, quan la Penya dominava de 10 punts, escombressin descaradament cap a casa. Van revisar fins a cinc accions polèmiques. Totes en contra de la Penya. Fins i tot l’última amb una possible falta sobre Tomic a 4,2 segons del final i una altra sobre Ribas amb 68-67 que van preferir no veure. L’única cosa clara és que la Penya, a la pista, quant a joc, va ser millor que el Partizan. La resta ja és història. Tothom compta que el Pionir condiciona l’arbitratge, però quan es viu, la impotència és gegant. Això sí, servirà perquè la Penya i els joves continuïn creixent pel futur. Com a detall també cal dir que el Partizan va guanyar però sense cap jove del planter jugant. Cap. Tot i ser un club històricament de formació amb talent top.

Els verd-i-negres van sortir mentalment forts agafant ràpidament avantatge (2-11). La reacció local va venir immediatament amb un altre 11-0 que va posar el Partizan dins el matx (13-11). Però l’explosió de Ribas amb dos triples li va tornar a donar avantatge (29-35) que es va mantenir fins al descans (34-39).

Al tercer quart es va mantenir la Penya dominant amb un Parra espectacular. Es va entrar en l’últim quart amb 10 punts de renda (49-59), però va ser llavors quan van aparèixer les decisions arbitrals que van anar minant la Penya, els contactes físics van créixer a nivell d’Eurolliga i la rúbrica la va posar Punter, una estrella a Europa, fitxat per decidir. I ho va fer amb tres cistelles finals de crac.