Ricky Rubio té una màxima fixada al seu Twit­ter: “Never too high, never too low”(Mai massa amunt, mai massa avall). Per què ho diu? Perquè dilluns a la mati­nada va fer història amb 37 punts amb 8/9 tri­ples. Només 72 hores abans n’havia fet 0 en els matei­xos minuts (31) con­tra els Bla­zers amb 0/4 tri­ples.

El català va tocar el cel –ser l’MVP d’un mun­dial on va ser campió– i va tocar l’infern –quan es va tren­car els lli­ga­ments encre­uats. Des de lla­vors, des que va tocar fons agreu­jat per la mort de la seva mare, el base del Mas­nou ha tre­ba­llat molt l’aspecte psi­cològic i això l’està aju­dant a tenir més pau inte­rior i a cen­trar-se en les coses real­ment impor­tants: per exem­ple, va ser pare quasi fa dos anys d’un nen que es diu Liam. Ho ha rela­ti­vit­zat tot molt i podria ser per­fec­ta­ment el millor sisè home de l’NBA, i per això ha de sor­tir de la ban­queta un nom­bre mínim de par­tits. Ho rela­ti­vitza tot tant que ni el dia que passa a la història en un esce­nari únic com el Madi­son Square Gar­den con­tra els mítics Knicks (109-126) amb tant que ni el dia que fa 37 punts amb 8/9 tri­ples i 10 assistències sor­tint de suplent. Però sense obli­dar mai altres mals moments. Ricky, si alguna cosa té, són els peus a terra.

Ricky va fer un dis­curs a la roda de premsa recor­dant a tot­hom que hi ha d’haver un equi­li­bri: “La meva evo­lució ha sigut un procés. Tant físic com men­tal. Durant tota la meva car­rera he tin­gut molts alts i bai­xos. Vaig arri­bar a l’NBA amb molta con­fiança, però em vaig tren­car el genoll. Després vaig tenir una ope­ració de tur­mell, pro­ble­mes per­so­nals… Arriba un moment que el teu cap et fa pen­sar molt. Quan comen­ces, el bàsquet ho és tot. Però van pas­sant els anys i veus que hi ha més coses fora del bàsquet”, refle­xi­ona Ricky. El base del Mas­nou també envia un mis­satge que pot ser­vir, a dife­rents esca­les, a qual­se­vol nen o nena que comença en un esport però que també és exem­ple de vida: “Trobo que estic madu­rant. Per­dre un par­tit no és el final del món, però gua­nyar-lo tam­poc és l’èxtasi. Les emo­ci­ons cal apro­fi­tar-les però també cal con­tro­lar-les. El meu pas per Utah amb Quin Sny­der i la copa del món del 2019 em van aju­dar a con­so­li­dar-me com una estre­lla després de molts anys d’estar a l’ombra i d’aju­dar els altres a bri­llar indi­vi­du­al­ment. Ha sigut un procés més llarg del que la gent espe­rava, però cadascú té el seu ritme. Cadascú ha d’apren­dre que no ha de depen­dre del que pen­sin els altres, sinó del que ell cre­gui i pensi. Hi ha vega­des que una paraula se’t queda al cer­vell i et pot afec­tar moltíssim. Tot forma part d’un progrés diari”, asse­gura un madur Ricky que està lide­rant uns Cavs que estan sor­pre­nent tot­hom.