Una de les màximes més rei­te­ra­des pels entre­na­dors, que solen jus­ti­fi­car grans resul­tats amb “petits detalls”, és que el millor després de per­dre és jugar al més aviat pos­si­ble. Pot ser el cas del Girona, que en el seu segon curs a la LEB Or ha enca­de­nat per ter­cer cop qua­tre der­ro­tes segui­des. Va ser dis­sabte en un final ajus­tat amb un tri­ple d’Olaf Schaf­te­naar que no va pujar al mar­ca­dor (hau­ria estat el 73-69), amb el neer­landès caient a la trampa del base rival a set segons (70-72 amb 3/3 tirs lliu­res) i Albert Sàbat fallant el tri­ple a la des­es­pe­rada mig caient quan acre­di­tava 7/14 de 6,75 m. “Tenen juga­dors amb experiència i estan jugant molt bé, és un gran repte”, diu Schaf­te­naar sobre el Gra­nada, líder de la clas­si­fi­cació amb 3-0 a casa, que va gua­nyar d’11 en la diferència més curta (79-88 amb la Coru­nya) i de pallissa l’Osca (101-70) en l’ante­rior par­tit com a local. “No hauríem hagut d’arri­bar a aquest final ajus­tat, vam dila­pi­dar l’avan­tatge de 12 punts molt ràpid. No hi hem de pen­sar gaire”, diu Car­les Marco de la des­feta con­tra el Valla­do­lid, que un cop dige­rida vol que no pesi en l’estat d’ànim de l’equip. “Espero que con­tra un molt bon rival com­pe­tim al màxim de bé pos­si­blie i tin­guem pos­si­bi­li­tats de gua­nyar”, afirma.

“És una de les millors plan­ti­lles de la lliga, tenen molt talent i tro­ben les debi­li­tats del rival. Fan bé les coses i m’espero la seva millor versió”, exposa el tècnic del Girona sobre el rival d’avui. I hi afe­geix: “Estem foca­lit­zats a millo­rar allò que no estem fent bé, fer un bon par­tit i com­pe­tir per veure si tenim pos­si­bi­li­tats de gua­nyar.”

“Ens hem recu­pe­rat bé i anem al màxim a Gra­nada. Les sen­sa­ci­ons física­ment són bones i no hi ha cap excusa per no fer-ho al màxim de bé pos­si­ble”, argu­menta l’entre­na­dor, que des de l’estiu ha mos­trat la seva satis­facció pel for­mat de la lliga, a diferència del curs pas­sat, en què l’equip ja va pas­sar dues males rat­xes de qua­tre par­tits per­duts. La pri­mera, al novem­bre, el va dei­xar sense pos­si­bi­li­tats d’entrar al grup d’ascens. La segona, a l’abril, no li va impe­dir arri­bar a la dar­rera jor­nada amb pos­si­bi­li­tats d’aca­bar pri­mer del grup de per­manència i dis­pu­tar el play-off per pujar a l’ACB.

La tar­dor pas­sada, la quarta era a Gra­nada i en un molt mal dar­rer quart (de 56-52 a 81-57). A la pri­ma­vera, les tres pri­me­res van ser en finals ajus­tats, i la quarta amb un 10-1 encai­xat al final con­tra un equip des­cen­dit, ales­ho­res amb l’equip migrat per les bai­xes. Una cir­cumstància que explica el pre­sent, amb Karamo Jawara –el juga­dor que apor­tava la capa­ci­tat física a dins– lesi­o­nat coin­ci­dint amb la mala ratxa.